Festa de Moros i Cristians

Tradicional festa que anima el nucli antic de la ciutat convertint-se en l'escenari de les desfilades mores i cristianes. El punt culminant arriba amb els Parlaments i la Batalla, que retornen a l'època de la Madina Larida musulmana.

Els orígens de les Festes de Moros i Cristians a Lleida es remunten al 1150, quan el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV, va fer entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana. Durant el segle XV també es van documentar balls entre moros, cristians i jueus, i la màxima esplendor va ser durant els segles XVII i XVIII.

Actualment, la festa omple de color el nucli antic de la ciutat i les principals vies, que es converteixen en l'escenari de les desfilades de les sis comparses, tres de mores i tres de cristianes. El punt culminant arriba amb els Parlaments i la Batalla, quan el caid moro i el comte cristià comencen un enfrontament verbal humorístic que desencadena una fervorosa batalla.