Esterri d'Àneu

Esterri d’Àneu és un municipi de muntanya pirinenca al nord-est de la ciutat de Lleida, limítrof amb la Val d'Aran i proper a França. Al centre de la cubeta sobreexcavada per les geleres que forma la vall d’Àneu, a ambdós costats de la Noguera Pallaresa i el seu afluent el riu de la Bonaigua, s’estén una petita planícia verda. Als seus costats es troben els vessants dels cims del Faro, d’Escobedo i de Calbar a l’est i els boscos del pic de Quartiules a l’oest.

El clima és d’alta muntanya amb un efecte notable d’ombra pluviomètrica. La proximitat de la Val d'Aran i el seu clima de tipus atlàntic fa que l’hivern sigui fred i més aviat plujós, amb precipitacions en forma de neu, seguit d’un estiu suau i relativament humit, que comença a final de maig. Les nits d’estiu són fresques i són freqüents les tronades.

Les activitats econòmiques més important del municipi són el turisme i les ramaderies bovina i ovina.

També són una font d’ingressos per al municipi, el conreu d’alfals, cereals i tubercles, i l’explotació de boscos de pins i avets per part de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

El lloc d’Esterri apareix documentat per primera vegada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. La vila era el centre polític del terme d’Àneu, tot i que el centre militar es trobava al veí castell de València (actual municipi d’Alt Àneu) i el centre religiós a l’església de Santa Maria d’Àneu, prop d’Escalarre (actual municipi de la Guingueta d’Àneu).

Esterri d’Àneu es va crear al peu del turó que ocupava el castell de València, i a redós d’aquesta fortificació. Amb el temps, el desenvolupament de la població ha seguit el curs de la Noguera Pallaresa al llarg del pla que ocupa.

La situació estratègica i la facilitat en les comunicacions han afavorit des de sempre la capitalitat d’Esterri dins les valls d’Àneu. Així consta durant la llarga possessió del territori d’Àneu per part dels comtes de Pallars primer i de Pallars Sobirà més endavant. Al segle XV, com la resta de les valls d’Àneu, el domini va passar als ducs de Cardona i encara més tard als Medinaceli, fins a la fi de l’Antic Règim.

Fires de bestiar, asserradores, molins fariners i una incipient indústria tèxtil que es va mantenir fins a inicis del segle XX parlen de la prosperitat d’Esterri d’Àneu dins les valls d’Àneu. L’agricultura tradicional ha deixat pas darrerament a un influent sector ramader.

Des que va ser inaugurat el 1994, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha aconseguit convertir-se en un dels punts d’interès més visitats del municipi. Nascut amb la intenció de donar a conèixer tant el patrimoni cultural i arquitectònic de les valls d’Àneu com el seu paisatge i formes de vida, la seva seu principal es troba a la casa Gassia (segle XVIII) d’Esterri, tot i que té altres centres a Alós d’Isil, Son i Escaló.

El barri vell d’Esterri, amb el seu regust medieval, acull diversos edificis d’interès. Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç (segle XV) es redueixen actualment a la façana de ponent. Al segle XVIII, aquest temple va ser substituït per l’actual església parroquial de Sant Vicenç, d’una sola nau i sis altars laterals, amb portalada neoclàssica i un esvelt campanar de torre quadrada i segon cros vuitavat amb coberta piramidal.

Finalment, el poble també compta amb un pont romànic (segle XIII) sobre el riu Noguera Pallaresa, de dues arcades, amb una alçada de nou metres i una llargada de 28 metres.

El nucli d’Esterri d’Àneu proporciona, amb el seu caràcter medieval, tots els elements per a una passejada agradable a través de carrerons i entre cases històriques de pedra amb cobertes de llicorella, en la clàssica estampa del poble pirinenc.

A més, Esterri disposa de l’anomenat passeig Vora Riu, una via per a vianants que ressegueix el curs de la Noguera Pallaresa per la riba dreta, des del pont romànic fins al parc de bombers. És la zona de lleure més representativa del poble i disposa d’una franja enjardinada, bancs i una tanca de protecció al llarg del recorregut.

Les rutes i excursions són l’activitat més estesa entre els visitants. El municipi en té senyalitzades una quinzena amb inici i final al centre urbà. La plaça de l’Església és el centre neuràlgic d’aquesta xarxa senderista, que té com a destins nuclis com Escalarre, València, Son o Unarre, entre d’altres.

D’altra banda, també hi ha nombroses possibilitats per a excursions més llargues, a peu, amb bicicleta de muntanya o amb vehicle tot terreny. Algunes d’aquestes rutes visiten paratges inclosos al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o al Parc Natural de l’Alt Pirineu, una petita part del qual es troba dins el terme municipal.

Cada tercer cap de setmana d’octubre, Esterri d’Àneu acull la concentració de les millors vaques de raça bruna i cavalls de raça hispanobretona dels Pirineus, en la celebració de la Fira de Santa Teresa. Els visitants poden degustar vedella i poltre del Pirineu, comprar al mercat de productes artesanals o assistir a una subhasta de bestiar. Diversos concursos completen el programa d’aquesta tradicional fira.

- El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

- El Parc Natural de l’Alt Pirineu.

- Les estacions d’esquí alpí d’Espot Esquí i de Baqueira Beret.

- L’església de Santa Maria d’Àneu i Sant Pere del Burgal, a la Guingueta d’Àneu.

- Les restes del castell de València d’Àneu, al municipi d’Alt Àneu.