Espot

Espot és un municipi de muntanya pirinenc del Pallars Sobirà, al nord-est de la ciutat de Lleida. S'estén per la vall d'Espot o del riu Escrita, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa al sector meridional de la vall d'Àneu, en forma de vall d'origen glacial fins al Parc Nacional d'Aigüestortes. La vall és regada pel riu Escrita, que descendeix de les valls plenes d'estanys, com els de l'Abellar, Amitges, Ratera, Crabes i Subenuix, que conflueixen a l'estany de Sant Maurici. Al sud, el riu de Peguera i la capçalera de l'estany Negre tributen al riu Escrita, al mateix nucli d'Espot. Les altures d'aquest municipi s'acosten als 3.000 metres i és molt emblemàtica l'estampa de la serra dels Encantats amb el pic Gran Encantat, de 2.745 metres, davant l'estany de Sant Maurici.

El turisme i les empreses de serveis configuren la part més important de l’economia actual del municipi, especialment els esports de neu.

L’agricultura i la ramaderia bovina i ovina transhumant eren les activitats econòmiques tradicionals; actualment, gràcies a l’abundància de farratge hi ha una forta especialització en el bestiar boví.

L’explotació de la fusta dels boscos i de l’energia hidroelèctrica són també una aportació econòmica important per al municipi.

Espot apareix documentat per primera vegada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839. El castell de Llort, per la seva banda, s'esmenta a partir del 950 i en diverses accions defensives i militars al llarg de la història, per la seva situació estratègica en la confluència de la vall d'Espot amb la vall d'Àneu.

La vall d'Espot, amb tots els seus nuclis, formava part de les valls d'Àneu. Així doncs, va ser possessió dels comtes de Pallars, primer, i de Pallars Sobirà, després, fins a finals del segle XV, quan el comtat va passar a mans dels ducs de Cardona. Ja al segle XVIII, aquests van emparentar-se amb els ducs de Medinaceli, que van mantenir la contrada sota el seu domini fins a la fi de l'Antic Règim.

L'activitat econòmica tradicional dels habitants del poble ha estat, fins a ben entrat el segle XX, l'agricultura de subsistència i la ramaderia. La declaració del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (1955) i la construcció de l'estació d'Espot Esquí (1968) han reorientat l'economia local cap al turisme i els serveis.

Espot manté l’encant de la tradicional arquitectura pirinenca, amb les cases de pedra cobertes per teulades de llicorella, tot i l’expansió urbanística provocada pel turisme.

Al nucli destaca l’antiga torre de guaita medieval, coneguda com la torre dels Moros, així com l’església parroquial dedicada a santa Llogaia. Aquest temple respon als cànons pirinencs, amb una sola nau i campanar de torre de planta quadrada, segon cos vuitavat i coberta piramidal. Un pont romànic creua el riu Escrita dins el nucli urbà.

Als afores de la població principal s’aixequen les restes de l’església romànica de Santa Maria d’Espot. Aigües avall del riu Escrita, a la confluència amb la Noguera Pallaresa, s’alça un altre pont medieval acompanyat d’una torre de defensa que s’anomena la Torrassa. Aquesta construcció dóna nom al pantà, que s’estén fins a la Guingueta d’Àneu.

El nucli d’Estaís també té un encant tradicional, amb una església de similars característiques a la d’Espot. Les escasses restes del castell de Llort es troben sobre un turó que domina la Noguera Pallaresa, damunt de la central hidroelèctrica.

Les activitats de turisme actiu a l’aire lliure, emmarcades en l’entorn natural privilegiat del primer parc nacional de Catalunya, són el principal reclam d’Espot des del punt de vista turístic.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ofereix moltes opcions d’excursions a peu. De fet, el GR-11, el sender transpirinenc, recorre bona part de la vall d’Espot i, des del nucli urbà, s’endinsa al parc nacional, passa per l’estany de Sant Maurici i abandona el municipi pel port de Ratera.

La vintena d’estanys glacials que hi ha al terme són destí de caminades a través de paratges naturals d’alta muntanya, coberts de boscos i prats alpins i solcats per impetuosos torrents.

Un taxi tot terreny fa el recorregut des de la porta del parc nacional, que no es pot travessar amb vehicle particular, fins a Sant Maurici. Des d’aquest estany parteixen diversos itineraris senzills per a excursions a peu, com la que va fins a l’estany de Ratera o la que es dirigeix a la vall de Monestero.

La travessa senderista Carros de Foc enllaça nou refugis del parc nacional. El d’Amitges, l’Ernest Mallafré i el Josep Maria Blanc es troben dins el terme municipal d’Espot. La travessa Pedals de Foc, una rèplica de l’anterior però dissenyada per a practicants de la bicicleta de muntanya, té un punt de pas pel nucli d’Espot.

També el muntanyisme o l’alpinisme tenen al municipi un terreny de joc ideal per a la pràctica del seu esport. Agulles com les d’Amitges, Bassiero, Portarró o Monestero han estat destí d’escaladors durant dècades. Cims com els de Peguera (2.942 metres), Colomers (2.933 metres) o Bassiero (2.887 metres), entre molts d’altres, ofereixen ascensions de gran interès.

Finalment, l’estació d’Espot Esquí dóna la possibilitat de practicar l’esquí alpí, a més d’altres activitats a la neu. Disposa de 23 pistes i onze remuntadors, i part del seu domini esquiable està cobert per canons de neu artificial.

- L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu.
- L'església de Santa Maria d'Àneu i Sant Pere del Burgal, a la Guingueta d'Àneu.
- Les restes del castell de València d'Àneu, al municipi d'Alt Àneu.
- Llavorsí.
- L'estació d'esquí de Baqueira Beret.