Espai Natural Protegit del Volcà de la Crosa

Espai Natural Protegit
Amb un diàmetre de 1.250 metres, el volcà de la Crosa posseeix el cràter més gran de la península Ibèrica. En el seu interior, al qual es pot accedir fent una passejada, hi ha una rica presència de fauna i flora.

El volcà de la Crosa es troba a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva. Amb un diàmetre de 1.250 metres, aquest volcà pot presumir de tenir el cràter més gran de la Península i un dels més grans d'Europa. Es va originar a partir de les violentes explosions provocades pel contacte del magma amb una gran bossa d'aigua subterrània.

Dins del cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d'una erupció posterior. Tot això va succeir fa aproximadament mig milió d'anys, a l'era quaternària, igual que en el cas dels volcans de Canet d'Adri, Banya del Boc, Granollers de Rocacorba, les Planes d'Hostoles o de la zona volcànica de la Garrotxa.

A la zona més alta del límit del cràter hi ha el puig de Sant Llop, on hi ha una antiga capella d'origen romànic, documentada des del segle XIII en estat d'enrunament imminent, consagrada al sant, i que durant força temps va ser també utilitzada, per la seva posició estratègica, com a lloc de guaita.

Antigament, el cràter estava ocupat per aiguamolls. Entre els segles XIII i XIX es van dur a terme treballs de dessecació gràcies a la construcció de les mines. Actualment, al cràter hi ha camps i plantacions d'arbres. En èpoques de grans pluges, l'antic llac del fons del cràter reapareix per uns dies. Entre els anys seixanta i setanta es va produir l'explotació industrial de les gredes volcàniques per pavimentar camins i carreteres, cosa que va provocar la pèrdua d'una part dels llavis del volcà, que actualment està protegit com a espai natural. Al poble d'Estanyol, a uns dos quilòmetres, hi ha un petit museu sobre el volcà de la Crosa.

Malgrat les reduïdes dimensions de l'espai, hi ha un mosaic de condicions i hàbitats diferents, la qual cosa facilita la presència d'una remarcable varietat faunística. La fauna d'aigua dolça, que havia estat molt important en el passat, actualment es troba relegada als recs i tolls que es formen després de pluges intenses. És en aquests tolls on apareixen els pocs crustacis que hi ha a la Crosa, bàsicament copèpodes i ostràcodes. La prospecció de les mines i altres cavitats podria aportar algunes dades noves.

  • Normativa: Llei 12/1985, 13 de juny.
  • Superfície: 200
  • Municipi: Aiguaviva; Vilobí d'Onyar; Bescanó.
  • Centres d’interpretació: N
  • Com arribar-hi: El cràter de l'antic volcà de la Crosa es troba entre Estanyol (municipi de Bescanó) i Sant Dalmai i Salitja (municipi de Vilobí d'Onyar). S'hi accedeix des de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, entre Aiguaviva i Sant Dalmai, a l'altura de l'area de les Guilloteres, aproximadament al punt quilomètric 8,5. Allà hi ha plafons informatius sobre el volcà i la seva activitat, un mirador i propostes d'itineraris per recórrer el cràter.
  • Idiomes: Català, Castellà

Flora

A les rodalies del volcà, que pertany a la terra baixa septentrional, les comunitats potencials serien l'alzinar litoral esclarissat (Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum) i la sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum). Avui però, com a conseqüència d'intenses intervencions, els boscanys i retalls de bosc que han perdurat mostren uns trets fisiognòmics força modificat.

Fauna

Pel que fa a la fauna vertebrada, en el bosc tenim ben representats els elements mediterranis i centreeuropeus amb ocells com l'astor (Accipiter gentilis), el tudó (Columba palumbus), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), el gamarús (Strix aluco) i el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). D'entre els mamífers, cal destacar la presència de la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta) i el talpó roig (Clethrionomys glareolus). La salamandra (Salamandra salamandra) és un dels típics amfibis de bosc, i d'entre els rèptils cal recordar la presència de la serp de vidre (Anguis fragilis). Als prats i brolles hom troba mamífers com l'eriçó (Erinaceus europaeus), la mussaranya nana (Suncus etruscus), la mostela (Mustela nivalis) i el talpó (Microtus duodecimcostatus), mentre que dels ocells cal destacar la presència del tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), la bosqueta vulgar (Hyppolais polyglotta), l'abellerol (Merops apiaster) i la perdiu roja (Alectoris rufa). Aquestes brolles i prats són rics en rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca (Elaphe scalaris) i el llangardaix comú (Lacerta lepida). D'entre els amfibis hi són presents el gripau comú (Bufo bufo) i la reineta (Hyla meridionalis). Finalment en els conreus els mamífers més comuns són el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), el teixó (Meles meles) i la guilla (Vulpes vulpes), mentre que dels ocells es pot citar la guatlla (Coturnix coturnix), el cruixidell (Emberiza calandra), la cogullada vulgar (Galerida cristata), l'estornell (Sturnus vulgaris) i el pardal comú (Passer domesticus). Per últim i apart dels ambients més humanitzats on trobaríem el mussol (Athene noctua), la rata comuna (Rattus norvegicus) i el dragó (Tarentola mauritanica), en els restes d'ambients aquàtics encara hi és representada una fauna força rica, amb l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), el trist (Cisticola juncidis) i els tritons jaspiat (Triturus marmoratus) i palmat (Triturus helveticus), el tòtil (Alytes obstetricans), la serp de collar (Natrix natrix) i la serp d'aigua (Natrix maura).

Rutes

Turisme ornitològic

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Espai Natural Protegit del Volcà de la Crosa
  • Espai Natural Protegit del Volcà de la Crosa

  • Adreça:Plaça Joan Maragall, 3

  • 17162 Bescanó

  • Girona / Costa Brava

  • Espai Natural Protegit del Volcà de la Crosa
  • Espai Natural Protegit del Volcà de la Crosa

  • Adreça: Plaça Joan Maragall, 3

  • 17162 Bescanó

  • Girona / Costa Brava

  • Telèfon:972 440 005

  • Fax:972 442 702

  • E-mail:ajuntament@bescano.cat

  • Web:http://www.bescano.cat

També et pot interessar
Grand Tour de Catalunya
Grand Tour de Catalunya
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf