ESPAI NATURAL PROTEGIT DE LA SERRA DE TURP I MORA COMTAL-VALLDAN

Espai Natural Protegit de la Serra de Turp i Mora Comtal-Valldan

Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000: Zones Especials de Conservació (ZEC)

L'espectacular relleu de les serres de Turp i la Mora Comtal - Valldan constitueix una àrea de transició entre les terres baixes mediterrànies i els sistemes naturals dels Prepirineus. Es tracta d'una zona d'alt interès geològic i paisatgístic, en què hi ha belles formacions d'aspecte montserratí i una rica diversitat d'ecosistemes vegetals i animals.

L'Espai Natural Protegit de la Serra de Turp i la Mora Comtal - Valldan queda repartit entre diversos municipis de les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell. La seva orografia estableix una àrea de transició entre les terres baixes mediterrànies i els sistemes naturals dels Prepirineus.

La geomorfologia es caracteritza pels relleus abruptes de naturalesa calcària, de gran bellesa paisatgística i interès científic. A la zona central, just per sobre la Mora, es troben les Artigues o Encantades, una singular formació de relleu montserratí. El seu punt més elevat és el pic de Turp, de 1.620 metres d'alçada, situat molt a prop del coll de la Coma de Turp, punt on és possible travessar la serra i que la divideix en dos sectors.

La xarxa hidrogràfica està formada per un conjunt de rierols temporals d'aigües clares i netes com el riu de Sant Joan o el de la Mora. Són un ecosistema ric i variat d'una gran singularitat dins el territori. Tots són afluents del riu Segre que, a més, estableix el límit occidental de l'espai natural.

La Valldan, per la seva banda, presenta una estructura d'anticlinal esventrada per efecte de l'erosió dels materials més solubles presents al seu nucli (marques i lutites). És una àrea d'interès geològic com a exemple dels plegaments ondulats per encavalcament de la zona prepirinenca.

Any declaració: 1992
Normativa: Llei 12/1985, de 13 de juny, i decret 328/1992, de 14 de desembre.
Superfície: 3709
Municipi: Oliana; Odèn; Coll de Nargó; Fígols; Lladurs; Peramola.
Centres d’interpretació: N

Tancament anual: Obert tot l'any.
Com arribar-hi: Situat entre el Solsonès i l'Alt Urgell, des del vessant sud es pot accedir per Oliana i Montpol. Des del vessant nord de la serra, s'accedeix per Cambrils d'Odèn.
Idiomes: Català, Castellà

Flora

La diversitat orogràfica propicia la presència d'una gran varietat de comunitats vegetals: des de pastures, boscos de pi roig, pinassa, alzinars, matollars, boscos de ribera, fins a vegetació de roquissars i cingleres. Destaca la barreja d'espècies mediterrànies i eurosiberianes, de terra baixa i de muntanya, com el teix (Taxus baccata), el boix grèvol (Ilex aquifolium) o les brolles d'eriçó (Erinacea anthyllis). També hi ha plantes endèmiques com la Scrophularia pyrenaica, la Petrocoptis pardoi i la caragona de roca (Erodium rupestre), catalogades com a plantes vulnerables i protegides per la llei.

Fauna

Hi ha poblacions d'izard (Rupicapra pyrenaica), però el més destacable és la importància dels hàbitats rupícoles per a l'avifauna, doncs aquí nidifiquen l'aufrany (Neophron percnopterus), el trencalòs (Gypaetus barbatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el duc (Bubo bubo), etc. Les cavitats subterrànees són molt interessants per a la fauna cavernícola, amb diverses espècies de ratpenat i coleòpters molt rars i endèmics com el Geotrechus ubachi.