Espai Natural Protegit de les Gavarres

Una gran massa forestal d'alzines i sureres entapissa els turons que configuren aquest extens massís, situat a tocar de la ciutat de Girona. Ofereix rutes a peu i en BTT, així com un ric patrimoni arquitectònic, especialment megalític i medieval.

El massís de les Gavarres, al nord de la serralada Litoral Catalana, ocupa un extens territori a cavall de les comarques del Baix Empordà i el Gironès. És una formació geològica ben diferenciada, que s'alça enmig de planes i fossars pertanyents al nord, a l'Empordà; al sud, a la vall d'Aro i al sud-oest, a la plana de la Selva. A l'est, els contraforts del massís gairebé arriben al mar.

La zona va ser declarada Espai d'Interès Natural el 1992, i el 1998 diferents ajuntaments dels vint que formen part del massís van fundar el Consorci de les Gavarres, encarregat de tenir-ne cura i gestionar-ne els possibles recursos, tant naturals i històrics com també turístics i d'oci.

El massís el conformen roques molt metamorfosades: pissarres, esquistos i granits. Sobre uns terrenys antics i molt erosionats, l'aspecte de les muntanyes de les Gavarres és suau i ondulant, sense desnivells contrastats. L'alçada màxima sobre el nivell del mar és al pic de la Gavarra, que arriba tan sols als 537 metres.

Pel que fa al paisatge, és pràcticament ocupat per massa forestal en tot el conjunt, esquitxat ara i adés per alguna masia o algun veïnat aïllat. El bosc característic, típicament mediterrani, és l'alzinar, amb gran importància també de l'alzina surera, tot i que els incendis, l'explotació de la fusta i el despoblament humà i l'abandó consegüent de les activitats agrícoles han fet que les pinedes avancin en extensió, com a bona part del territori català.

Les Gavarres disposen, així mateix, d'un llegat megalític important. Hi destaquen el dolmen de la cova d'en Daina i el menhir de la Murtra. També hi ha vestigis medievals, preromànics i romànics, com per exemple el castell de la Bisbal i el poble de Millars, indret amagat i curiós i del tot recomanable per tenir una visió de segles enrere amb tot el confort i la tecnologia de l'actual.

Des de la meitat del segle XX, i coincidint amb el despoblament i l'abandó de les feines tradicionals del camp, l'espai ha pres una nova embranzida econòmica i vital gràcies al turisme, eminentment rural. La xarxa de senders i caminois per a caminades o bicicleta de muntanya n'és un clar exemple.

També disposa de rutes senyalitzades que enllacen diversos punts d'interès. Una d'aquestes rutes mena al santuari de la Mare de Déu dels Àngels (485 metres), des del qual s'obtenen unes vistes fabuloses de tot el conjunt. De baixada, s'arriba al poblet de Madremanya, que amb Monells i Millars constitueixen autèntiques joies urbanístiques, nobles i perfectament restaurades per al gaudi del visitant.