Església parroquial de Santa Maria

Es tracta del conjunt arquitectònic més important de l'Anoia. Visitant-lo és fàcil fer un repàs dels diferents estils de la història de l'art. L'altar de la Mare de Déu dels Dolors és la part més antiga d'aquesta església del segle XI.

Coneguda també com l'església Gran, és el conjunt arquitectònic més important de la comarca. Les diferents parts mostren l'evolució del conjunt a partir d'una basílica central, construïda al segle XI, fins a l'edifici actual, acabat al segle XVII, i que ha patit al llarg del segle XX un parell de rehabilitacions (ja que a la Guerra Civil va servir fins i tot de mercat).

La visita a aquesta església és pràcticament un repàs de la història de l'art. Si el cos central, d'una sola nau, respon a l'austeritat formal del renaixement català, amb elements gòtics com les voltes de creueria de la coberta de la nau, les dotze capelles que té als costats tendeixen a una estètica barroca.

Sota el campanar hi ha l'altar de la Mare de Déu dels Dolors, considerada la part més antiga de l'església. A la vora d'aquest campanar hi ha la capella del Sant Crist, amb planta de creu llatina i decorada a l'interior amb una pintura de Francesc Tremulles sobre la Santíssima Trinitat i una reproducció d'una talla gòtica. Un altre element característic del conjunt és el retaule de l'altar major, considerada la primera gran obra d'art català elaborada després de la guerra de Successió.

A banda d'això, destaquen l'orgue de l'església, obra d'Antoni Boscà; el campanar, amb unes campanes fetes a Alemanya, i un baptisteri d'estètica modernista.

La basílica està en funcionament. S'hi duen a terme regularment actes litúrgics i és oberta a tothom.