Ermita de Sant Julià de Boada

L'ermita de Sant Julià de Boada és un dels exemple d'art preromànic més notori i ben preservat de Catalunya. Del segle X i d'origen probablement visigòtic, l'edifici que avui veiem correspon a una reforma de l'època mossàrab.

Considerada un dels monuments preromànics més importants i ben conservats de Catalunya, aquesta ermita del segle X té orígens molt probablement visigòtics, tot i que l'edifici que avui es pot contemplar correspon a una reforma posterior de l'època mossàrab. Està catalogada com a Monument d'Interès Historicoartístic i Bé Cultural d'Interès Nacional.

L'ermita constava en origen d'una sola nau coberta amb volta de canó, a la qual la posterior reforma afegí un segon tram separat d'aquesta nau principal pel tradicional arc adovellat mossàrab. L'absis estava al mateix temps separat de la nau original per un arc triomfal format per tres dotzenes de dovelles disposades de manera irregular.

Incorpora unes ornamentacions en relleu que recorden dents de llop, una tipologia decorativa molt poc habitual en les construccions d'aquesta època i estil a Catalunya. Per la seva peculiaritat i la condició d'exemplar gairebé únic, l'església de Sant Julià de Boada és un exemple clau per entendre l'arquitectura rural de l'època.

Per poder-la visitar s'han de demanar les claus a l'Ajuntament de Palau-sator i concertar-ne la visita.