El Masnou

El clima, mediterrani, presenta uns estius secs i calorosos i uns hiverns moderats i d’humitat elevada. La serralada Litoral protegeix el municipi dels vents freds, encara que no pot evitar l’acció del vent de llevant. Les pluges se centren especialment en els tres mesos de tardor, mentre que a l’estiu hi ha força sequera.

Al Masnou l’agricultura de regadiu es dedica especialment a les hortalisses i a la floricultura, amb els clavells com un dels conreus principals.

La indústria es redueix, principalment, a algunes grans empreses del sector tèxtil i farmacèutic, encara que també n’hi ha de dedicades a la metal·lúrgia o a la construcció.

L’estiueig i la segona residència és un altre dels motors econòmics del terme, que ha fet desenvolupar el sector dels serveis i el comerç.

Els orígens històrics del Masnou es troben en èpoques dels ibers i els romans. La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres ha deixat els primers vestigis d’assentaments humans a la zona.

L’actual territori estava repartit històricament entre els municipis de Sant Feliu d’Alella i Sant Martí de Teià. La pràctica de la pesca va comportar que s’anessin instal·lant a la costa alguns grups de pescadors i que s’hi construïssin algunes masies. Una d’aquestes va ser el Mas Nou, que va donar nom al poble.

La independència del municipi és del 1825. Amb l’annexió poc després del barri de mar d’Alella es va acabar de conformar el municipi tal com el coneixem.

La pesca va ser l’activitat més destacada d’aquesta població durant els segles XVIII i XIX. Amb Arenys de Mar, el Masnou va ser el centre pesquer i naval del Maresme. El seu port tenia drassanes, fàbriques de lona per a veles i una escola de nàutica.

L’agricultura ha anat sent suplantada darrerament per la floricultura. El municipi conté indústries de diversos rams, com la metal·lúrgia, la construcció o la ceràmica, tot i que la farmacèutica, juntament amb el tèxtil, hi han adoptat especial rellevància.

El Masnou és un poble que, per la seva ubicació propera a Barcelona, ha estat lloc tradicional d’estiueig o estades de caps de setmana. Darrerament, amb l’expansió de l’àrea metropolitana, la població ha augmentat notablement, escampant-se pels barris i urbanitzacions, que han anat creixent al voltant del nucli urbà.

La part antiga del municipi, en què predominen les construccions d'entre 1840 i 1930, està situada en una petita elevació. Allà podrem veure l'església de Sant Pere (segle XVIII), construïda sobre una antiga capella, amb un campanar de torre quadrada que destaca per damunt de la resta d'edificacions de la població.

La Casa de la Vila és d'estil neoclàssic i es va construir al segle XIX amb motiu de la proclamació del Masnou com a municipi independent.

La casa del Marquès, de concepció modernista però amb alguns elements del neoclàssic afrancesat, es va començar a construir a inicis del segle XX. Els seus elements més destacats són les dues torres octogonals.

El Casino del Masnou també és d'inicis del segle XX i inclou un teatre neoclàssic amb una balconada semicircular sostinguda amb columnes.

La Casa de Cultura, propietat de Jaume Sensat i Rosa Pagès, va ser remodelada per aquests també a principis del segle passat. Dissenyada per Pere Andreu, presenta una façana d'influència islàmica. L'interior està decorat amb pintures murals que poden contemplar-se quan es fan exposicions a l'edifici.

Al barri d'Ocata es troba el Centre d'ensenyament infantil i primari (CEIP) dissenyat per Bonaventura Bassegoda a inicis del segle XX. Ubicat a Can Malet, era en els seus inicis una escola de caire mixt.

El Parc del Llac, als jardins de la finca Bell Resguard, va ser construït a principis del segle XX amb pedra tosca i en un estil neoclàssic afrancesat. Hi destaquen el petit estany i l'illa de l'interior. A l'altre extrem del parc hi ha un mirador elevat, una cova i un salt d'aigua.

Diversos masos es distribueixen arreu del municipi, entre els quals destaquen el de Ca l'Antic (segle XVI), Can Teixidor (segle XVIII), Can Malet o Can Pascol.

El Museu Municipal de Nàutica conté una notable col·lecció d'arqueologia prehistòrica i romana, de ceràmica catalana i d'elements relacionats amb el món nàutic. Per la seva banda, el Museu Cusí de Farmàcia exposa la farmàcia del monestir benedictí de Santa María de Nájera (la Rioja), comprada el 1921.

Com la resta de municipis del Maresme, el Masnou ofereix al llarg de l'any, però sobretot a l'estiu, una àmplia i diversa oferta turística i de lleure relacionada amb el mar. La pràctica d’esports nàutics, com la vela o el surf de vela, així com el desenvolupament d’altres activitats relacionades amb el sol i la platja, com el vòlei platja, el caiac o la natació, dominen i concentren aquesta oferta.

A més de la festa major de Sant Pere, a finals de juny, una trobada popular destacada és la baixada d’andròmines, en què els participants han de construir amb els seus propis mitjans vehicles sense motor, fets amb materials de rebuig.

La gastronomia del Masnou pren protagonisme durant la fira gastronòmica del maig i les jornades gastronòmiques del novembre. En aquestes darreres, el vi i el raïm són els protagonistes de les cuines del principals restaurants de la zona.