Les

Les és un municipi de la Val d'Aran, situat a la part més baixa de la comarca, a la vall de la Garona, entre el congost de Cledes, al sud, i el pont d’Era Lana, al nord. Comprèn una plana al·luvial (Era Lana de Les) flanquejada a l’est per la serra de Montlude i a l’oest pels contraforts de la serralada que separa la Val d'Aran del Comenge (serres de Casteràs i les Agudes), drenats pel riu d’Antoni.

El clima de Les es diferencia considerablement del de la resta de Catalunya. És atlàntic de muntanya amb temperatures fredes. Les causes són el relleu muntanyós ple de cims de gran altitud que envolta la comarca, la seva orientació dominant de sud-est a nord-est i l’existència del pla d’Aquitània. Aquest últim permet l’entrada de l’aire humit de l’Atlàntic, que afavoreix aquest ambient fresc i humit durant tot l’any, amb abundants precipitacions, sobretot als vessants mitjans i alts.

L’activitat econòmica més important del municipi és l’agricultura repartida entre el farratge, el blat de moro i les patates. Hi predomina la ramaderia, sobretot d’ovelles, bestiar boví i cavalls.

Darrerament el turisme hi té una gran incidència.

Dins el terme, al congost de Cledes, s’hi troba una central hidroelèctrica.

Les va néixer d’unes aigües termals descobertes pels romans quan pujaven la muntanya seguint el Garona. Pompeu les va visitar el 69 aC cercant-ne les propietats beneficioses i encara avui apaivaguen el dolor reumàtic i d’ossos.

L’actual Camin Reiau (‘camí ral’, és a dir, el camí públic principal abans de l’existència de carreteres) que travessa Les segueix el traçat de la via que es va obrir en temps romans.

Fou l’única població d’Aran que tingué un règim jurisdiccional senyorial, amb llinatge propi. Els barons de Les dominaren des del castell les terres fins a la Guerra dels Segadors (1640-1652), quan els pagesos catalans s’alçaren en armes per defensar-se de la massiva presència de tropes castellanes.

En aquelles dates el castell fou incendiat i reduït a les restes que avui es coneixen com a torre de Pijoert. Els barons van bastir aleshores una nova residència, que després esdevingué un col·legi regit per monges franceses.

Durant el segle XIX hi va haver alguns telers, però la indústria més important al segle passat va ser la de la transformació de la fusta, malgrat avui ha desaparegut. El 1929 es va obrir la central hidroelèctrica de Cledes, al congost del mateix nom.

El turisme ha esdevingut en els darrers anys la font principal d’ingressos de la zona.

Rere la residència dels barons, Era Baronia, i situada enmig d’un extens parc d’arbres fruiters, es troba l’ermita de Sant Blai. Construïda al segle XII, és d’estil romànic, de planta semicircular, amb portal adovellat a plena cintra amb dos espitlleres a cada costat. Hi reposen les restes de l’últim baró de Les.

L’església parroquial de Sant Joan Baptista és un edifici de finals del segle XVIII, molt espaiós, on destaca un campanar de torre quadrada d’origen romànic i transformat posteriorment.

Al llarg del passeig vora el riu es poden contemplar exemples de construccions típiques araneses, les bòrdes, edificis per al bestiar i les eines del camp. La façana és feta de pedra de la vall, i la teulada amb blat d’ordi. També es poden veure els murs que protegeixen els horts fets de pedra seca, és a dir, sense morter.

A Les val la pena visitar la piscifactoria on es produeix el caviar Nacarii i, mitjançant visites guiades, veure els esturions, aprendre el procés d’elaboració del caviar i tastar-lo.

Gràcies a la ubicació vora el Garona, Les és un lloc idoni per practicar-hi esports d’aventura, amb modalitats com el ràfting, l’hidrotrineu, el senderisme i les rutes amb vehicle tot terreny i bicicleta de muntanya.

L’itinerari per vehicle tot terreny és un recorregut circular que surt i torna a Les per Canejan seguint el riu Toran, i que s’endinsa als boscos de la muntanya de Portèth, on trobem una zona de pícnic, un càmping i un mirador.

L’itinerari amb bicicleta de muntanya surt de la plaça der Haro i porta fins a Bossòst, passant per l’ermita de Sant Blai i seguint el Camin de Sadau.

Entre els camins de senderisme hi ha el que arriba fins a Bausen travessant el riu del mateix nom. Una altra ruta senzilla comença a la plaça der Haro, segueix el carrer de Savièla fins a arribar a Sant Blai i s’endinsa al bosc on el Camin de Sadau es creua amb el camí d’Era Lana de Les. El trajecte permet veure prats amb ovelles, vaques i cavalls.

Les Termes de la Baronia de Les, que daten de 1852, ofereixen tot un seguit de programes i circuits d’aigües termals (jacuzzi, sauna, vaporàrium) per gaudir de les benefactores aigües sulfurosòdiques, que brollen a més de 35 graus.

Dins el municipi es pot practicar la pesca en tot el tram del riu Garona i també al llac de muntanya Laujò.

Per Sant Joan se celebra la festa deth Haro, on es crema un tronc d’avet i es ballen danses típiques araneses. A l’octubre hi ha la Trobada d’Acordionistes dels Pirineus, amb la presència i participació d’acordionistes del País Basc, Navarra, Aragó, el sud de França i Catalunya.

- L’estació d’esquí de Baqueira-Beret.

- L’església de Sant Pèir ad Vincula, a Bausen.

- L’Auet de Canejan, arbre monumental.