Vall de Cardós

La primera vegada que la Vall de Cardós (concretament, les seves parròquies) apareix documentada és a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839. Durant l’edat mitjana, tot el territori de la vall figurava entre les possessions dels comtes d’Urgell i, posteriorment, del comtat de Pallars Sobirà.

A finals del segle XV, amb l’extinció de la nissaga dels comtes de Pallars, les seves possessions van passar als nous marquesos de Pallars, els ducs de Cardona. Per via hereditària, tot el territori va anar a parar als ducs de Medinaceli, que el van conservar fins a la fi de l’antic règim.

Durant el segle XIX, cadascun dels nuclis que conformen el municipi van tenir ajuntament propi, cosa que va canviar a principis del segle XX. L’any 1972 es va conformar l’actual terme de Vall de Cardós a partir de la unió dels municipis de Ribera de Cardós i Estaon.

L'atractiu patrimonial més important del municipi és la tradicional configuració arquitectònica dels nuclis. Els vestigis més destacats són els que es conserven d'estil romànic i, en especial, l'església de Santa Maria de Ribera de Cardós. Es tracta d'un edifici del segle XII que compta amb un esvelt campanar de planta quadrada de tres pisos amb decoració llombarda.

El romànic ha deixat també un altre vestigi de gran interès en la forma del pont de Cassibrós. Es tracta d'una construcció de pedra amb una gran arcada sobre la Noguera de Cardós.

D'una època sensiblement posterior és la creu de terme (segle XV), que actualment està situada en una placeta propera a la carretera, al centre de la vila de Ribera de Cardós. Aquesta creu era originàriament al forat de Cardós, punt d'entrada de la vall.

Des del punt de vista cultural, Ribera de Cardós disposa d'una sala d'exposicions on es pot veure (amb concertació prèvia) una mostra permanent d'arquitectura en miniatura, que representa els edificis tradicionals i que està realitzada amb la pedra, la fusta i la pissarra pròpies del país.

Descobrir els racons de gran bellesa natural que amaga el terme és una activitat força agraïda. Bona part del municipi es troba inclòs dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Probablement, la zona més verge de Vall de Cardós és l'anomenat Vallat d'Estaon, una estreta vall que s'estén cap al nord des del nucli d'Estaon fins al circ de Campirme. Aquest darrer indret compta amb l'atractiu afegit dels estanys de Soliguera, Finestres i Campirme, així com dels cims més elevats del terme: el Campirme (2.633 metres), el turó de Vialada (2.561 metres) i el Penyes Negres (2.436 metres).

No cal dir que el senderisme és l'activitat per excel·lència a Vall de Cardós, tant al Vallat d'Estaon com al bosc de Cassibrós (a llevant del terme) i al llarg de tota la riba de la Noguera de Cardós.

Una excursió relativament senzilla uneix la majoria de nuclis del terme: Ribera de Cardós, Bonestarre, Anàs, Estaon, Anàs, Surri i altra vegada Ribera de Cardós. Un altre itinerari destacable és el GR11 o Sender dels Pirineus, que passa pel municipi recorrent part del Vallat d'Estaon fins al nucli homònim, abans de desviar-se cap a l'oest per la serra Plana.

Una activitat a l'aire lliure que també es pot practicar a Vall de Cardós és la pesca. Tot el curs de la Noguera de Cardós és apte per a la captura de truites. L'Associació de Pesca Cardós Tírvia en gestiona els permisos.