Igualada

El clima és d’interior, molt sec i amb temperatures extremes. Tant la primavera com la tardor són dues estacions molt curtes, i es passa de la primavera a l’estiu i de la tardor a l’hivern d’una manera força brusca. Hi ha força diferència de temperatures entre el dia i la nit, cosa que fa més suportable l’estiu. Els fenòmens d’inversió tèrmica faciliten les glaçades a l’hivern, que són freqüents. La tardor és l’estació de l’any més plujosa, i l’estiu, la més seca, ja que la poca pluja que cau s’evapora amb molta facilitat. Les boires baixes, en especial la coneguda com a boira gebradora, són característiques d’aquest territori. Predomina el vent continental del nord-oest, sec i fred a l’hivern i calent a l’estiu. En canvi, el vent del sud-est és més temperat i acostuma a portar pluja.

El 978 ja existia un petit nucli on actualment es troba assentada la població, documentat en una butlla papal de Benet VII, on s’esmenta també la comarca de l’Anoia.

La vila, que es configurà rodejant els límits del domini feudal d’Òdena, era una notable cruïlla de camins, concretament del que portava de Barcelona a Lleida per una banda i del que unia els Pirineus amb el Camp de Tarragona, de l’altra. La cruïlla quedà fortificada durant el segle XIII.

La muralla del recinte, progressivament expandida entre els segles XIV i XVIII, tingué unes dimensions finals força considerables, amb 36 torres i deu portals. No va ser fins al 1760 que es va autoritzar l’edificació de cases particulars a l’interior d’aquestes muralles, i entre finals d’aquest segle i mitjans del XIX la població doblà el nombre d’habitants.

Després del primer quart del segle XIX comencen a establir-s’hi les primeres indústries tèxtils, que esdevingueren cabdals en l’evolució de la ciutat i provocaren obres urbanístiques com el passeig i la rambla (1834) i el pla de l’eixample impulsat per Sebastià Cabot el 1847.

La visita a Igualada pot començar pel nucli antic, amb les restes de la muralla i els portals. Des d’allà es pot fer cap a les places emblemàtiques de l’Ajuntament, de la Creu i del Roser, on hi ha l’església romànica de Sant Jaume Sesoliveres i la basílica renaixentista de Santa Maria.

Les marques dels anys de la industrialització es mostren en visitar el Rec, el barri tradicional d’Igualada, on vivien els adobers, dedicats a les pells, i tot un exemple d’arqueologia industrial. Aquí es recomana la visita al Museu de la Pell.

Finalment, convé esmentar un dels edificis més emblemàtics dels últims temps: l’asil de Sant Crist, obra de Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí. També cal veure l’església parroquial de la Sagrada Família, un edifici contemporani d’Oriol Bohigas i David Mackay, i finalment el parc on hi ha el cementiri Nou, un exemple d’arquitectura contemporània, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós (1983).

Igualada és una de les grans ciutats catalanes per comprar roba i teixits, com mostra la gran quantitat de botigues de moda que hi ha.

Les Rambles són el centre de la vida comercial de la vila. L’últim diumenge de cada mes es fa a la plaça de l’Ajuntament una fira d’art i artesania.

La seu a Igualada de la Unió Excursionista de Catalunya organitza sortides excursionistes i culturals pel municipi i tota la comarca. Destaquen les rutes que porten a la cabana de l’Esparver o al refugi de Malniu, caminades de resistència i trajectes amb bicicleta de muntanya.

L’esport més arrelat a Igualada és l’hoquei patins. Els partits són molt seguits pels igualadins, ja que l’equip local juga a la màxima categoria estatal i ha guanyat diverses vegades la Lliga i la Copa d’Europa.

La gastronomia té diversos plats típics: destaca la ceba farcida amb bacallà. Les postres i la rebosteria també són molt populars: cal esmentar la coca d’Igualada, creada el 1920 i feta amb herbes aromàtiques, els carquinyolis, fets d’una pasta seca amb ametlla, o les mones de xocolata.

A Igualada les fires i festes es concentren a l’hivern. A mitjan desembre comença la fira de Santa Llúcia. La cavalcada i l’arribada de Reis Mags d’Orient és de les més antigues de l’Estat espanyol (des del 1895) i de les més concorregudes i espectaculars, ja que compta amb més de 500 patges.

El dia 6 de gener hi ha la fira de Reis, que data de l’any 1373 i aplega més de 300 parades amb joguines, artesania, i planters. Pocs dies després, per Sant Antoni Abat, té lloc la festa dels traginers.

A principis de juliol hi ha una fira aeronàutica única a l’Estat, juntament amb el European Balloon Festival, i després la festa major, que té lloc a finals d’agost i té com a notes característiques les actuacions castelleres i les sardanes.

- La muntanya de Montserrat, amb el seu monestir.

- El campanar renaixentista de Sant Jaume, a Calaf.

- Les restes del castell de Claramunt, a la Pobla de Claramunt.

- El jaciment arqueològic de l’Abric Romaní, a Capellades.