Bisbal d'Empordà, la

La Bisbal d’Empordà, capital del Baix Empordà, està situada al vessant nord del massís de les Gavarres, a l'extrem meridional de la plana empordanesa. A la zona sud el terme és força accidentat a causa dels contraforts gavarrencs: a la vall del riu Daró, curs fluvial que travessa el municipi, les terres són més planeres. El Daró, de cabal baix o inexistent, és alimentat per diversos afluents, com la riera del Vilar o el torrent del Raig.

El clima de la Bisbal d’Empordà és mediterrani amb temperatures més extremes que a la franja costanera. Els estius són secs i calents, i els hiverns suaus. La tramuntana, vent del nord, és el més característic de tota la zona: pot sobrepassar els cent quilòmetres per hora. Les precipitacions es caracteritzen per la seva irregularitat: el període de l’any més plujós va d’octubre a maig, mentre que el mes més sec és gairebé sempre el juliol. Durant les llevantades, les pluges incrementen. No sovintegen ni les boires ni les nevades, tot i que les glaçades són presents de la tardor a la primavera.

L'agricultura encara ocupa un elevat percentatge de població activa: hi predomina el conreu del secà, si bé l’horta també hi és present.

La ramaderia se centra en el bestiar porcí i boví estabulat, a més de petites explotacions avícoles.

Amb tot, el pes de la indústria ha anat augmentant en els darrers temps. Hi destaca, principalment, la indústria de la ceràmica i la de rajoles. El sector del tèxtil i l’alimentari també dinamitzen la indústria del municipi. La Bisbal manté viva la tradició de la indústria tapera des del segle XIX.

La població té un origen romà en la vil·la de Fontanetum. El 1019 ja apareix anomenada com la Bisbal, quan es va cedir al bisbe de Girona en ple domini carolingi. El bisbat va aconseguir-ne la plena concessió per part de Jaume I al segle XIII, quan ja es coneix l’existència d’un important call jueu.

Durant el segle XIV la vila va ser emmurallada, i a partir del XVI va viure una important expansió urbana.

L’activitat econòmica estava tradicionalment marcada per l’agricultura i la ramaderia, fins que al segle XX va aparèixer la indústria del suro, la terrissa i la ceràmica.

Els estrets carrerons del nucli antic es configuren al voltant del castell palau, una construcció d’origen romànic (segles XI-XII), ampliat al segle XVI en estil renaixentista, que va ser la residència dels bisbes de Girona. Actualment és un edifici de planta quadrada amb merlets i una torre que té una capella i una talaia superior, des d’on es poden contemplar les millors panoràmiques de la vila, la plana empordanesa i les Gavarres.

Una altra construcció interessant és l’església barroca de Santa Maria (1757), amb una remarcable portalada. El Pont Vell sobre el Daró, construït al segle XIII i reedificat el 1606 sobre elements medievals, és una de les construccions més característiques del Baix Empordà.

Tampoc no es pot deixar passar el conjunt arquitectònic de les Voltes, projectat per Martí Sureda el 1860. Es tracta d’una filera de cases porticades construïdes a mitjan segle XIX.

Finalment, cal destacar el Terracotta Museu, centre museístic de terrissa i ceràmica, situat en una de les fàbriques més antigues de revestiments ceràmics del nucli de la Bisbal, fundada el 1928. El museu es va inaugurar el 1991 amb més de 6.000 peces de ceràmica, eines i estris, així com 2.000 atuells d’arreu de la Península.

La vida quotidiana dels bisbalencs té una cita setmanal amb el tradicional mercat dels divendres, que se celebra de forma ininterrompuda des que va ser atorgat a la vila el 1322 per Jaume II. Al llarg dels segles ha estat un punt de referència per a les transaccions agrícoles dels pobles de la zona.

Actualment ocupa gairebé tot el nucli antic de la Bisbal i visitar-lo és altament recomanable, ja sigui per comprar-hi o només per admirar la frenètica activitat que s’hi desenvolupa.

La gastronomia de la Bisbal d’Empordà destaca pels dolços que elaboren artesanalment les nombroses pastisseries de la població. Destaquen el bisbalenc, el càntir i el rus, que no s’ha de deixar passar l’oportunitat de tastar.

Del calendari festiu, cal assenyalar la Fira de Circ al Carrer, el tercer cap de setmana de juliol, que converteix la població en la capital estiuenca d’aquesta art escènica, amb actuacions de pallassos, trapezistes, malabaristes i una àmplia varietat d’espectacles als carrers i places de la ciutat.

D’altra banda, la festa major omple de gresca la Bisbal durant quasi una setmana sencera, als voltants del 15 d’agost, amb tots els elements tradicionals d’una festa major catalana, correfoc inclòs. L’Àliga és l’element simbòlic més sobresortint del bestiari bisbalenc.