Benifallet

El turisme és un important motor econòmic del poble, gràcies a les coves i l’activitat fluvial adreçada tant a la navegació com a la pesca.

Un altre factor rellevant en l’economia del municipi és l'agricultura de secà, especialment l’olivera, el garrofer i l’ametller; en menor grau, la vinya i els cereals. El regadiu s’emplaça a la riba esquerra de l'Ebre.

Les muntanyes i valls de Benifallet han conegut des de molt antic el poblament humà, com demostren les pintures rupestres neolítiques de la cova Culla, el poblat del segle VII aC amb ceràmica fenícia i el poblat ibèric de Castellot de la Roca Roja. De l’època romana s’ha trobat una necròpolis i les restes d'una vil·la i d'una premsa.

És a partir de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV que apareixen els primers escrits amb el nom del municipi.

L’any 1866 es va contruir, aprofitant les aigües medicinals de Cardó, un balneari. Es van aprofitar alguns dels edificis del convent que ja hi havia al lloc. Va seguir en funcionament fins al 1967 i actualment dóna nom a un nucli que forma part del terme de Benifallet.

Actualment, les aigües minerals de Cardó són embotellades i comercialitzades.

El nucli antic de Benifallet, situat al redós del que havia estat un castell, conserva molts elements de l’època morisca en el traçat dels carrers.

L’original trajecte que ens portarà a l’ermita de la Mare de Déu de Dalt (segle XIII, d'estil romànic tardà, amb capelletes que representen la vida de Jesús) proporciona una vista immillorable de la vila, dels seus voltants i del jaciment arqueològic del Castellot de la Roca Roja.

Aquest és, precisament, un dels poblats ibèrics més singulars de Catalunya. Presenta un bon estat de conservació, i les reduïdes dimensions del conjunt possibiliten una intervenció museogràfica global. Les estructures de pedra arriben fins al nivell de les bigues, cosa extraordinària en un poblat ibèric. Hi ha un carrer que s’identifica perfectament i que és l’eix del conjunt urbà.

Entre les coves que determinen el paisatge del terme, cal destacar la cova Marigot, la cova Culla (amb pintures prehistòriques del neolític), la cova de l'Aumidiella (on es localitzaren fragments de ceràmica cardial amb decoració impresa i un magnífic vas campaniforme), l'avenc del Sifó, la cova Meravelles (amb més de mig quilòmetre de recorregut obert al públic, amb moltes formacions excèntriques) i la cova del Dos (amb un recorregut de 253 metres i un desnivell de dotze metres, molt atractiva també per als amants de l’espeleologia).

Si el visitant prefereix un passeig per descobir l’arquitectura de la zona, a la vall de Cardó s’obren pas, enmig d’una vegetació formada per xiprers i teixos centenaris, un conjunt d’ermites (Sant Josep, Sant Roc, Sant Simeó o de la Columna, Santa Agnès i Santa Margarida del Borboll), així com el convent i l'ermitatge de Cardó, fundat el 1606, on s'establiren els carmelitans descalços.

El municipi és una destinació ideal per practicar-hi esports riberencs com la pesca, el piragüisme i el caiac. A més, l’escàs desnivell del riu per aquest tram facilita la navegació.

En aquest sentit, hi ha la possibilitat de seguir travessies en llagut, una barca gran sense motor, rememorant la importància dels llaguters (els darrers navegants de l'Ebre), que des de l’època romana creuaven el riu transportant tothom que volgués passar-hi.

Els amants de la bicicleta poden gaudir de l’entorn del riu, i especialment de la via verda de Val de Zafán, on se segueix una ruta turística pels camins, túnels i viaductes que l’antic traçat de la via de tren aprofita al seu pas pel municipi.

I els qui arribin cansats tenen l’alternativa de relaxar-se al balneari de Cardó, situat a la vall homònima, als afores del nucli de Benifallet. El centre es creà a l'últim terç del segle XIX aprofitant les virtuts d'unes aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals), que foren declarades d'utilitat pública el 1887.

El dia 1 de maig el municipi celebra la Festa de les Coves, que serveix per visitar-les i, alhora, per participar en un dinar popular amb vi i botifarra típica del poble.

Durant la festa major, del 7 a l’11 de setembre, el ball tradicional de la jota embelleix l’escenari de la plaça Major i es converteix en el reclam de la festa.