Begur

Begur s’emplaça al massís que li dóna nom, a l’extrem nord de la serralada Litoral. El terme s’obre a la mar per la zona costanera abrupta que va des de la punta del Blanc, al sud, a la des Forn, al nord, on hi ha les cales de Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells i Aiguablava. El cap de Begur presenta alts penyasegats. El terme és drenat per la riera de Saitseseugues, la rambla d'Esclanyà i d'altres, totes d'aigües temporeres. Hi ha algunes de les millors platges del Baix Empordà.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són el sector serveis i el turisme.

L’agricultura es troba en els sectors més planers del terme; al secà s’hi conreen cereals i vinya.

La ramaderia comprèn bestiar boví, porcí, oví i cabrum. També la pesca té un lloc dintre de l’economia de Begur.

Els orígens de Begur cal cercar-los al mateix cim del castell, on han aparegut jaciments arqueològics, tot i que els vestigis més rellevants són de l’edat mitjana i corresponen a la mateixa fortalesa, símbol emblemàtic de la població.

El mar ha estat sempre un dels recursos econòmics més importants per a Begur, per la pesca o per la cerca i comercialització de corall, molt activa entre els segles XIV i XIX. La vinya i la indústria del suro també van aportar part de prosperitat de terra endins. Però la crisi del corall i l’agricultura al segle XIX va provocar un important èxode de begurencs cap a Cuba, els anomenats indians.

La recuperació va arribar a la segona meitat del segle XX de la mà del turisme, que actualment encara és el sector més destacat per a una població que passa de 3.000 a 40.000 habitants a l’estiu, però que s’enorgulleix d’haver aconseguit fugir de massificacions amb un turisme familiar i de certa qualitat.

La vila s’estén al voltant de l’imponent castell medieval, datat ja al segle XI i envoltat de carrers estrets i sinuosos que s’enfilen fins a les mateixes ruïnes de la fortalesa. En aquesta zona, que bé mereix una tranquil·la passejada, s’aixequen encara quatre torres de defensa, les torres de la vila, dels segles XVI i XVII, declarades Monument Historicoartístic.

Altres llocs d’interès del nucli són l’església de Sant Pere, un edifici gòtic tardà dels segles XVI i XVII, i diversos edificis majestuosos fets construir pels indians durant el segle XIX.

Als afores de la població, el Mas d’en Pinc, on hi ha una altra torre de característiques semblants a les anteriors, allotja l’ONG defensora del medi ambient Nereo, impulsora del Centre d’Estudis del Mar. Aquesta casa havia estat residència de la bailaora Carmen Amaya, molt lligada a la vila en els últims anys de la seva vida.

Al nucli d’Esclanyà, un dels agregats de Begur, es poden contemplar l’església romànica de Sant Pere, edifici del segle XIII que conserva elements del segle XI, i el castell anomenat popularment torre d’Esclanyà.

Les platges i cales del terme municipal de Begur ofereixen una gran quantitat de possibilitats per al lleure i la diversió. De sud a nord, el litoral begurenc és una successió de noms evocadors d’aigües transparents, sorra neta i acollidora i sol brillant: Aiguablava, Fornells, Fonda, Sa Tuna, Aiguafreda, Sa Riera, Illa Roja i la del Racó.

Són 16 quilòmetres de costa que, a més de platges, ofereixen paratges d’una peculiar bellesa natural, com penya-segats, formacions rocoses i cavitats arran d’aigua, que es poden explorar practicant activitats aquàtiques com la navegació a vela, el caiac o el submarinisme. Un dels punts a tenir en compte en aquest sentit és la Reserva Marina de Ses Negres.

Els camins i paratges de les muntanyes de Begur, així com el camí de ronda del litoral, també són un bon indret per practicar-hi activitats com el senderisme i les rutes a cavall o amb bicicleta.