Alfara de Carles

Alfara de Carles és un municipi del Baix Ebre (al nord de Tortosa, sud de Catalunya), situat a l’abrupte massís dels Ports de Beseit. Limita a ponent amb la serra de l'Espina i el tossal de la Coscollosa, i a migjorn amb el Caro, que, amb 1.442 metres, és l’elevació principal dels Ports.

El paisatge del terme està ocupat per barrancs, cingleres, coves, fonts i nombrosos torrents d’aigua que drenen cap al riu Ebre. Al nord del municipi es troba la serra de l’Espina (punta de l’Espina, amb 1.182 metres).

El clima és de muntanya i humit. Les temperatures més fredes s’incrementen amb l’altitud. Les tempestes i boires són freqüents, i a l’hivern pot nevar. La part baixa i les valls tenen la influència moderadora del Mediterrani, que aporta suavitat a les temperatures.

Els estius són calorosos amb calmes atmosfèriques, sequera i aires humits del sud i sud-est, que poden donar lloc a petites tempestes. Les pluges són escasses i cauen de manera irregular. Tendeixen a concentrar-se en les estacions de transició. Els vents de llevant són humits i temperats, i acostumen a portar pluja. De juny a setembre les temperatures són netament estivals.

L'economia principal del municipi es reparteix entre la confecció artesanal de cabassos i cordes amb fibra de margalló, l’agricultura, els molins d'oli i les serradores. L’avicultura i les ramaderies d’oví i cabrum també hi destaquen.

Els cultius principals es concentren a les planes i són de secà: oliveres i ametllers. Les terres no conreades (principalment pastures i boscos) ocupen dues terceres parts del terme. Això fa que es tracti d’una zona rica en caça: conills, porcs senglars, cabres hispàniques, etc.

Alfara de Carles va néixer arran del terme del castell i poble de Carles. Aquesta fortalesa fou bastida en època àrab. En el repartiment subsegüent a la conquesta cristiana, aquest lot, extens però apartat de l'eix fluvial, va ser concedit al noble Pere de Sentmenat. El llinatge va mantenir la baronia de Carles fins al segle XV, en què fou venuda al municipi de Tortosa.

Una greu epidèmia, l'any 1480, va fer que la població es refugiés al petit nucli proper d'Alfara. L'hegemonia d'Alfara (a partir d’aleshores Alfara de Carles) s'inicia al segle XVI.

L'abundància de fonts i braços d'aigua ha significat l'aprofitament hidràulic per a una petita indústria a base de molins de farina a partir del segle XVIII. També entre 1780 i 1805 es va construir una fàbrica de vidre a les rodalies del Toscar. Al segle XIX també s'impulsaren fàbriques de paper i de teixits.

A la zona del Toscar, a uns quatre quilòmetres del poble, ja dins el Parc Natural dels Ports, es poden veure les restes de l'antic castell de Carles i les ermites de Santa Llúcia, de Sant Julià (antiga parròquia del despoblat de Carles, del segle XIII, amb una àrea de lleure) i de Santa Magdalena (segle XVIII).

Per als qui prefereixin gaudir de l'arquitectura que forma la natura, les coves de les Origues, la de la Menta, la de la Marina o la Pintada, on es conserven algunes restes de pintures rupestres i gravats, són paratges dignes de veure.

Durant la Pasqua Granada, el visitant pot participar en la romeria i processó a l'ermita de Sant Julià, l'antiga parròquia del poble de Carles, a quatre quilòmetres d'Alfara.

Els amants de la bona gastronomia podran menjar les postres típiques, els panolis, que són unes coques seques i dolces.

El Parc Natural dels Ports ofereix tot de possibilitats per fer rutes de muntanya, tant a peu com amb bicicleta de muntanya, en un entorn que constitueix la reserva de cabra hispànica més important de l'Estat. També s'hi pot gaudir de les fonts naturals, entre les quals cal destacar la font Nova i la de l'Ullal, en forma de cascada, que embelleix encara més el paisatge salvatge que l'envolta.

Alfara de Carles sempre s'ha caracteritzat per la confecció de cabassos amb fibra de margalló (planta molt abundant al municipi), però avui dia aquesta artesania només la practica la gent gran i, malauradament, està caient en desús.