Baixant de la Tosa pel GR 150-1 trobarem primer una tartera, que ens prendrà deu minuts d'atenció, i després ja tornarem a la passejada més plàcida entre prats i bosc obert. Passarem pel coll de Jou, un antic pas de contrabandistes i maquis, des d'on comença la pujada a les Penyes Altes. Els últims cinc-cents metres de rampa pronunciada en corroboren la condició de cim (2.279 m). Molts catalans van iniciar-se en el muntanyisme aquí. El llibre de registres dona compte d'una paciència inesgotable.
Baixem al prat de Moixeró. Es tracta d'un prat alpí, exemplar del parc, amb la seva simpàtica barreja de pasturatge i vida silvestre: cavalls i vaques conviuen amb llebres, isards i gralles. Aquí deixem el GR i baixem, en direcció al coll de Trapa, per uns boscos d'avet i pi negre, acolorits a la primavera per arbustos com el bàlec i el neret, i refugi del picot negre, el mussol pirinenc i el trencapinyes.
Una última pujada lleu ens porta fins al refugi del Serrat de les Esposes (1.511 m), molt popular a la Cerdanya, amb una bonica llegenda que n'explica el nom.
Del refugi de Niu de l’Àliga al refugi del Serrat de les Esposes
Pirineus
Del refugi de Niu de l’Àliga al refugi del Serrat de les Esposes
Pirineus