Cornellà del Terri

Cornellà del Terri és un municipi del Pla de l’Estany, situat a la vall mitjana del Terri, afluent del Ter. El municipi té un terreny ondulat, principalment cap a l’est, amb diverses rieres que el travessen i que reguen el terme municipal, com ara la de Revardit, la Farga, Marimanya, Puntís, Remençà, entre d’altres.

La vall del Terri ha estat poblada des d’antic, com demostren les restes de diverses vil·les romanes. Cornellà es troba documentada des de l’any 986, igual com la parròquia de Sant Pere, mentre que les primeres referències històriques del castell corresponen al segle XI.

El terreny pertanyia al comtat de Girona, el qual posteriorment va unir-se al comtat de Barcelona i a la Corona. El 1337, el rei Pere III el Cerimoniós va donar carta de poblament a Cornellà del Terri, i el 1367 va autoritzar la formació d’un consell municipal per governar el terme.

Durant la Guerra Civil Catalana (1460-1472), l’abat de Banyoles va ser fet pres prop de Borgonyà. D’altra banda, a la primera meitat del segle XVII, el famós bandoler Serrallonga va protagonitzar accions a la zona. És el probable desencadenant de les celebracions més tradicionals de Cornellà del Terri: la plantada de l’Arbre del Maig i el ball del cornut.

Als segles XVII i XVIII, el terme va servir de campament militar durant les guerres contra els francesos.

Al damunt de la serra que divideix la riera de Garrumbert i de la Farga s’alça la vila de Cornellà del Terri. El gran campanar en forma d’espasa de l’església de Sant Pere, sobresurt imponent de la silueta del poble. Aquest parròquia romànica, amb una espectacular portalada de ferro forjat, data del segle XI, encara que va ser reformada al XVIII. A l’ interior es conserva una pica baptismal d’estil gòtic i una creu d’argent per a les processons (segle XVI).

Prop de l’església es troba Can Prades, una masia de pedra amb finestres i porta ornamentades amb diverses escultures. És interessant veure altres masos, com ara mas Farró (1330), mas Borrell (1337) i sa Quintana (1337).

L’església romànica de Sant Esteve de Sords (finals del segle X) conserva l’absis original, encara que té molts vestigis afegits posteriorment. La planta és romànica, però la nau, el campanar I la façana van ser remodelats al segle XVIII.

Destaquem també el pont medieval de tres arcades que s’aixeca sobre el riu Terri.

Pertanyent a l’edat mitjana podem visitar també el castell de Ravós del Terri, bastit al segle XIV, que presenta encara bona part de l’estructura trapezoïdal i les quatre torres cilíndriques.

Un bon lloc de Cornellà per descansar és la plaça del Maig, l’esplanada més important de la vila, que conserva el mateix aire rural d’abans. Aquí se celebren les fires i festes del municipi i es planta cada any l’Arbre de Maig.

La zona de Cornellà és força planera, llevat de la serra entre el riu Ter i la riera de la Farga, i constitueix un paisatge idoni per fer-hi excursions a l’aire lliure.

El municipi organitza rutes literàries del llibre Soldats de Salamina, de l’escriptor Javier Cercas, amb diferents recorreguts per on transcorre la història entre els dos protagonistes, un comunista i un franquista, durant la Guerra Civil Espanyola.

Quant a festes, convé no perdre’s la plantada de l’Arbre de Maig, el Dilluns de Pasqua Florida, quan es planta a la plaça Major l’arbre més alt que es troba al poble, ben polit.

D’altra banda, el ball del cornut, que ve d’antic i es basa en la dansa i la música del Costumari de Joan Amades. Un ballador fa de personatge principal i desenvolupa els seus passos amb altres participants, a la plaça de la vila.

- Pou de glaç de Palol de Revardit.

- Museu Rural de Vilademuls.

- Estany de Banyoles.

- Església parroquial de Sant Feliu de Fontcoberta.

- Torre de Can Basses, al municipi de Camós.