Conjunt monumental del castell d’Olèrdola

Consta de tot un seguit de vestigis i construccions que permeten seguir la història penedesenca des de l'edat del bronze fins a l'alta edat mitjana. En destaquen l'espectacular església de Sant Miquel i la necròpolis del Pla dels Albats (ambdues de l'edat mitjana).

Dins l'entorn natural protegit del Parc Comarcal d'Olèrdola, i amb una vista privilegiada sobre l'entorn de Vilafranca i del Garraf, hi ha tot un seguit de vestigis i construccions que permeten seguir la història penedesenca des de l'edat del bronze (fa uns 4.000 anys) fins a l'alta edat mitjana.

Es troba en una instal·lació del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), que inclou un centre d'interpretació, i la visita al conjunt està organitzada en un itinerari que comença al centre d'interpretació i enllaça els diversos punts d'interès.

Els vestigis de l'època dels romans són alguns dels més interessants, com la muralla (segles II-I aC), que defensava l'únic punt de la muntanya que no està envoltat de cingleres i consta d'una única porta central i quatre torres, i la cisterna (també dels segles II-I aC), excavada a la roca i utilitzada per emmagatzemar-hi l'aigua de la pluja, única al país per la seva capacitat de 350.000 litres.

De l'edat mitjana destaquen l'espectacular església de Sant Miquel, encimbellada al capdamunt del turó del mateix nom i destruïda i refeta diverses vegades des de començament del segle X. Consta de dues parts, una de preromànica (construïda l'any 929), que encara conserva l'absis i destaca per l'arc de ferradura, i una altra de posterior (segles X-XII), que va estar en ús fins al 1885. També cal mencionar la necròpolis del Pla dels Albats (segles X-XI), amb un centenar de tombes antropomorfes excavades a la roca al costat de les ruïnes de la capella de Santa Maria, les diverses estructures de carrers, cases i sitges ibèrics i medievals, el castell, també medieval, i la talaia romana.

La història de l'indret parla de l'assentament de diverses tribus durant l'edat del bronze (2000-1800 aC), de la construcció d'una primitiva muralla durant l'edat del ferro (segles VIII-VII aC) i de l'arribada dels cossetans (segles V-IV aC), una tribu ibèrica que va construir-hi tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. En l'època de la conquesta cristiana (929), el comte Sunyer I hi va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van malmetre greument el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola.

El Conjunt Monumental del castell d'Olèrdola està adherit a la destinació Costa de Barcelona, certificada per Biosphere des del 2017.