Conjunt històric de Cóll. L'Assumpció

Al petit nucli de població de Cóll, a la Vall de Boí, també hi destaca una església romànica: la de l'Assumpció. Es tracta d'una construcció característica, ja que està construïda amb materials diferents dels de les altres esglésies, els carreus són més grans i la portada és de gran riquesa escultòrica.

L'església de l'Assumpció de Cóll és l'única de la Vall de Boí que depenia de Roda i Barbastre i es creu que es va consagrar cap al 1110, ja que és la data que es va trobar inscrita en una llosa de pissarra, a l'altar.

Dins el conjunt de les esglésies romàniques d'aquest paratge és una de les més característiques per la mida dels carreus, més grans. Es va construir amb materials diferents i hi destaquen els elements decoratius de la portada.

És d'una sola nau que es cobreix amb una volta de canó i capçada a l'absis semicircular. Al sud hi ha el campanar, de planta quadrada, al costat de l'absis, on es poden observar les modificacions posteriors de l'església, ja que la part de baix és romànica i els dos pisos superiors són d'estil gòtic. A posteriori s'hi van afegir dues capelles, que li han acabat donant aquesta planta de creu llatina. Una de les capelles està coberta amb volta de canó i l'altra és d'estil gòtic, coberta amb volta ogival i que ocupa la base del campanar. A la façana oest se situa la portada.

Aquesta portada té diversos elements arquitectònics i decoratius que la fan especial, com l'arc de mig punt amb dues arquivoltes, acabades en columnes amb capitells esculpits. Als capitells exteriors hi apareixen motius vegetals i als interiors hi ha representacions humanes i animals que lluiten, cosa que pot significar una al·legoria de la pugna entre el bé i el mal. També hi destaca un crismó a la part superior, amb l'anagrama de Crist: les aus a dalt i els homes a baix, que fan sonar les trompetes com a anunci de l'arribada del Judici Final.

A l'interior destaquen els arcs torals, que serveixen de reforç a la volta de canó que cobreix la nau central. El cor, amb una barana de traços gòtics, és a la part oest i s'hi accedeix per una escala de cargol. Els ulls de bou de la construcció permeten il·luminar l'interior, ja que un és al mur est i l'altre, al mur oest. A més, es conserven tres piques d'interès escultòric: la baptismal, la d'aigua beneïda i la pica de l'oli.

Ha estat sotmesa a diversos processos de restauració. Als anys setanta es va dur a terme una reconstrucció de la coberta i al 2013 es va fer la restauració de la portalada i el campanar. Actualment l'edifici està gestionat pel Centre del Romànic de la Vall de Boí (CRVB) i l'any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco juntament amb la resta d'esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí.