Coma i la Pedra, la

La Coma i la Pedra és un municipi septentrional de la comarca del Solsonès, situat a la vall de Lord, a la capçalera del riu Cardener. Les fonts d’aquest riu i les aigües sulfuroses de la Puda són al terme municipal. És un municipi envoltat per altes muntanyes: la serra del Port del Comte, a l’oest; la serra del Verd, al nord-oest; la serra de Querol, al sud-oest, i la de Mitges i la de Guixers, al sud-est.

El clima és mediterrani de tendència continental, subhumit a les valls i subalpí de tendència seca a les muntanyes. En general, les temperatures mitjanes manifesten una clara influència continental: molt baixes a l’hivern i altes a l’estiu. Les precipitacions són més abundants a la tardor, però també a l’estiu. La neu és normal a les cotes altes, fins i tot al mes de març; de la mateixa manera que les glaçades i les boires, principalment a les fondalades de les valls.

El turisme, sobretot els esports d’hivern i el turisme rural, configuren la part més important de l’economia actual del municipi, i el seu desenvolupament ha anat deixant enrere l’explotació forestal i la ramaderia. Un indicatiu de la rellevància del turisme és que la població flotant del municipi és d’unes 1.500 persones, mentre que la censada és de tan sols 250.

La primera referència històrica del terme correspon al castell de la Pedra, documentat des del segle IX. En època medieval, tant la Coma com la Pedra van formar part de les possessions del poderós vescomte de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.

En aquells temps, les pastures del terme eren cèlebres. De fet, els homes del vescomte guiaven els ramats de Santes Creus i de Poblet fins a aquesta part alta de la vall de Lord. La ramaderia, sobretot ovina, va ser l’activitat tradicional més estesa en aquesta contrada.

Cal destacar que un dels fills més il·lustres del municipi va ser el comardí Pere Sacoma, arquitecte de la Seu Vella de Lleida, que va viure entre els segles XII i XIII.

El salt d’aigua que hi ha prop de la Pedra va servir perquè s’hi establís una farga, que va estar en actiu fins a finals del segle XVIII. Aleshores es va transformar en la primera fàbrica tèxtil que va tenir la demarcació de Lleida. Posteriorment fou reconvertida en central elèctrica.

La visita al nucli antic de la Coma mostra l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita i la Casa del Comú.

Des d’aquí, en un curt passeig, s’arriba al centre de l’altra vila, la Pedra, on destaca l’església, consagrada el 962 i de base romànica. Prop d’un turó veí podem visitar les bases dels murs del que fou l’antic castell de la Pedra, documentat des del segle XIV i propietat de la família dels Cardona.

En aquest punt es troben les famoses aigües sulfuroses de la font de la Puda, conegudes des d’antic pels poders curatius i medicinals. Aquesta font esdevingué reclam turístic i punt de trobada per a visitants.

Esquiar a l’estació de Port del Comte és una de les activitats de lleure més habituals de la zona. L’estació constitueix un espai familiar, modern i encara poc massificat, on es poden practicar esports d’hivern, esbargir-se a les botigues i als centres d’oci i, fins i tot, jugar al golf.

Des de la Coma es pot fer un agradable passeig seguint el curs del riu Cardener fins allà on neix, on hi ha una zona habilitada per al pícnic i l’esbarjo. Aquest és un del trams de l’anomenat Camí dels Bons Homes, una ruta que arriba fins a França seguint el recorregut dels càtars que fugien de la Inquisició.

Un altre punt d’interès és la visita a les abundants esglésies romàniques disseminades pel territori, com Sant Lleïr de Casavella, Santa Magdalena de Traginers o Sant Cristòfol.

- L’església romànica de Sant Serni del Grau, a Guixers.

- El santuari de Lord, a Sant Llorenç de Morunys.

- L’església de l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales, a Navès.