Collbató

Collbató és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, que es troba situat al sector meridional de la muntanya de Montserrat. Al sud, el terme fa com un angle que inclou les Rovires, a la serra de Fosalba. La conca i riu Llobregat fa de límit natural pel nord-est. El terme municipal arriba fins al cim de Sant Jeroni, de 1.224 metres, i el recinte del santuari de Montserrat.

El clima és mediterrani litoral. A l'estiu, els anticiclons subtropicals provoquen una situació força estable de temps assolellat i molt sec que s’allarga fins a la tardor, quan comencen a aparèixer les típiques tempestes de tardor. Les precipitacions són molt irregulars i es concentren a la primavera y a la tardor. El gener és el mes més fred de l’any.

L'activitat econòmica més important del municipi és l'agricultura de secà, localitzada al sector sud de Collbató, dedicada principalment a l'olivera i a l'ametller.

El sector industrial també és ressenyable, ja que suposa un trenta per cent de la població activa.

El turisme és igualment una de les activitats més importants del municipi: és el punt d’entrada al Parc Natural de Montserrat, i és tradicional la visita a les coves de Salnitre.

El nom de Collbató sembla provenir de Colle Betonis (coll), mot germànic que podria haver-se integrat a la toponímia local després del repoblament carolingi. Se sap que a les coves hi hagué un assentament humà paleolític fa gairebé 4.000 anys.

La vila es documenta el 1113, tot i que la torre de guaita al voltant de la qual es constituí pot datar del 942. El 1357 el terme va ser cedit a l’abadia de Montserrat, després que el seu darrer amo, nét de Guillem Dufort, morís sense descendència.

Collbató ha estat sempre associat a la imatge del traginer, personatges que s’encarregaven de transportar mercaderies i persones. D’aquesta activitat encara es conserva una viva memòria a la masia de La Fumada. Antigament havia estat un hostal on s’aturava qui feia el camí de Barcelona a Igualada.

S’accedeix al nucli medieval de la vila per la porta sud, anomenada arc d’en Bros. És una construcció del segle XIII amb un arc de volta de canó d’estil romànic i un altre de mig punt d’estil gòtic. S’anomena així perquè a sobre de l’arc hi ha la casa on residia la família Bros.

Ja dins el nucli s'hi pot trobar Cal Tutor, l’edifici civil més important de Collbató a l’edat mitjana, ja que era la residència del tutor, el representant de l’abadia de Montserrat. És una casa senyorial del segle XIII, d’estil gòtic. Malgrat les reformes, encara conserva dues finestres coronelles, típiques del gòtic, i dues arcades de mig punt rebaixat.

Als afores del poble hi trobem el castell, una torre de vigilància del segle X protegida per murs rectangulars concèntrics.

L’església de Sant Corneli és un temple construït al segle XI amb una nau i planta de creu llatina, una pila baptismal, un escut d’armes gravat i un capitell romànic.

Del segle XVIII és un dels edificis més singulars del poble, Can Rogent, una casa pairal construïda en planta rectangular que té la façana decorada amb grans esgrafiats. L’interior acull una biblioteca amb més de 12.000 volums.

Entre els edificis moderns destaca l’antic Casino, construït a meitat del segle XIX. Té planta rectangular i sostre a dos vessants, amb una distribució simètrica de dues portes a cada costat i un arc de mig punt i sostre. De l’interior destaca el fustam de suspensió del sostre.

Al camí cap a les coves del Salnitre hi ha l’ermita de la Salut, de la segona meitat del segle XIX. És un edifici de planta rectangular, sostre a dos vessants i un campanar d’espadanya. L’entrada es troba rere l’altar, on hi ha uns arcs ogivals i uns capitells d’alabastre amb motius modernistes de conills, llagostes i flors.

Al carrer de Dalt, número 3, es troba un dels tallers d’orgues més importants de la Península, el de la família Blancafort, que funciona des de l’any 1926.

Diverses rutesseveixen per conèixer l’entorn de Collbató, totes a l’entorn de la muntanya de Montserrat. El camí de la Vinya Nova és un recorregut a peu d’unes dues hores de durada que passa per un sender tradicional anomenat camí dels Burros. Permet veure boscos, torrents i vistes panoràmiques de la muntanya de Montserrat i acaba a la Vinya Nova, una masia del segle XVI que proveïa de vi el monestir.

El camí de Sant Jeroni, de més de cinc hores, s’endinsa al Parc Natural de Montserrat, passa per davant de l’antiga posada del Casalot (segle XVI) i per la roca dels Polls, que ofereix una vista panoràmica de tota la vila de Collbató, i arriba fins al massís més alt, Sant Jeroni, on hi ha un mirador.

El camí dels Pelegrins permet rememorar la ruta en què durant segles, des de la vila fins al monestir, els traginers pujaven amb ase pelegrins i viatgers.

A la muntanya de Montserrat trobem les coves del Salnitre, 500 metres de passadissos i galeries que permeten veure una gran varietat de formacions geològiques, fruit de l’acció de la pluja i la neu sobre la roca durant milers d’anys. A les coves s’hi arriba mitjançant un accés exterior de 244 graons.

El segon diumenge de maig se celebra la Cursa de l’Alba, una competició atlètica de muntanya que recorre els 24 quilómetres que suposen anar i tornar de Collbató a la cova de Sant Jeroni, a Montserrat.

Durant la primavera s’organitzen concerts a la sala de la catedral de la cova del Salnitre, i cada tercer diumenge de mes té lloc a la plaça de l’Era de Can Massé una fira de brocanters i antiguitats. A Cal Manel es poden comprar embotits d’elaboració pròpia.

- Abadia de Montserrat, a Monistrol.

- Santa Cecília de Montserrat, a Marganell.

- La representació de la Passió a Olesa de Montserrat i a Esparreguera.

- Nucli antic d’Igualada.