Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 9: de l’Estany a Artés

Al llarg de tota aquesta etapa del Camí de Sant Jaume, de l'Estany a Artés, no es passa per cap poble. Es tracta d'un tram llarg i poc freqüentat, amb un paisatge ple de boscos de roures i alzines.

L'itinerari, gairebé sempre en baixada, travessa grans boscos de roures i alzines, i pràcticament no se sent res més que els sons de la natura. Hi ha la possibilitat de desviar-se als pobles de Santa Maria d'Oló i Calders, que queden a prop de la ruta, però si es va ben proveït d'aigua i aliments el desviament és innecessari.

Des de bon començament, a la sortida de l'Estany, cal seguir les marques del sender de gran recorregut. Arribats al collet de Sant Pere, continuem recte pel GR-177-1 en direcció a Santa Maria d'Oló pel camí de Rubís. Al cap de dos quilòmetres s'arriba a la Rovirassa o serrat de Rubís, i un quilòmetre més tard, a les runes del mas i de l'ermita de Sant Miquel. Rere l'ermita hi ha un replà, des d'on es gaudeix d'una bona panoràmica de la comarca.

Un xic més endavant, el sender travessa la carretera que duu a Santa Maria d'Oló. El poble es divideix en dues parts: la vella, enfilada dalt d'un turó elevat sobre la riera d'Oló, i la nova, situada al peu del turó. Pel rodal de la vila s'estenen alguns petits nuclis formats per esglésies o ermites i algunes cases al voltant. En destaca especialment l'església romànica de Sant Feliuet de Terrassola, del segle XI, vistosa i ben restaurada. I també Sant Jaume de Vilanova, una de les ermites romàniques de planta circular més notables de Catalunya, adossada al mas Vilanova. També són destacables alguns masos monumentals o fortificats, com el de Ciuró, el de Vilarassau, el mas Rocafort, el mas Rocabruna i d'altres.

Si el pelegrí ha pujat fins al poble, ha de desfer el camí per continuar la ruta. En aquest tram, el GR segueix la carretera, i cal anar amb compte perquè no hi ha voral. Un cop als Rojans, ha de seguir pel sender, ara una pista de terra, i travessar el llogarret d'Urbissol. El GR es desvia llavors a l'esquerra en direcció a Calders, però el caminant l'ha de deixar i continuar recte per arribar a Artés.

Si hom té temps i decideix acostar-se a Calders, veurà que el poble s'alça sobre una carena que domina el paisatge circumdant. La història de la vila està lligada a la del seu castell, les ruïnes del qual s'enlairen al punt més elevat del terme. Documentat del segle X, s'hi poden veure restes de mur i d'una torre mestra. A poca distància, l'església de Sant Vicenç de Calders presideix una plaça ben arranjada. És un poderós edifici d'origen romànic modificat completament durant el segle XVII. Artés és el punt d'arribada de l'etapa. Situada a l'extrem oriental de la plana del Bages, és una vila coneguda pels vins, que es produeixen sota la denominació d'origen Pla de Bages. Val la pena apropar-se al nucli antic, on es poden veure les muralles d'una antiga fortalesa i l'antic campanar de l'església parroquial de Santa Maria, documentada del segle X. Al costat de la torre es poden veure les restes de l'absis. Sota el paviment de l'església s'han trobat els fonaments d'un temple anterior i diverses tombes. Els carrers del voltant, els més antics del poble, són estrets i costeruts, i carregats d'història.