Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 8: Vic a l'Estany

El tram català del Camí de Sant Jaume s'apropa al seu equador. Entre la capital d'Osona, Vic, i la del Bages, Manresa, se succeeixen tres etapes que transcorren per zones boscoses i que fan parada en petits nuclis de població.

En aquesta etapa, el camí surt de Vic pel pont de pedra que creua el Mèder. A la riba del riu, a mà esquerra, apareix de seguida Sentfores, una petita localitat també coneguda com la Guixa. El seu castell està documentat de l'any 911, i l'església de Sant Martí de Sentfores, del 930. Del castell, que s'aixecava al cim d'un turó dominant el camí cap a Santa Eulàlia de Riuprimer, no en queden pràcticament restes, només alguns fragments de muralla. A la vora, hi ha els vestigis del que havien estat trinxeres fetes servir durant la Guerra Civil.

Al límit del terme municipal, sobre el turó de Sant Sebastià, hi ha l'ermita de Sant Sebastià on l'any 1705 tingué lloc l'episodi històric conegut com la «conjura dels vigatans», en què un grup de ciutadans de Vic acordà prendre part pel pretendent Carles d'Àustria i autoritzar la signatura del pacte de Gènova amb les potències europees que li donaven suport.

Passat Sentfores, la ruta segueix un itinerari de natura, perfectament indicat, que avança primer per la riera del Mèder i després paral·lel a la carretera fins arribar a Santa Eulàlia de Riuprimer, un poble aïllat i voltat de muntanyes. Aquí es trobà un mil·liari romà, senyal que pel municipi hi passava una antiga via romana. Tot indica que es tractava de l'itinerari que enllaçava Vic (Ausa, per als romans) amb Saragossa (Caesaraugusta). L'església de Santa Eulàlia és documentada del segle X i fou refeta durant l'XI sota els auspicis de l'abat Oliba. L'edifici actual és d'estil barroc, tot i que al creuer es conserven les finestres romàniques de doble esqueixada.

El Mèder acompanya els primers passos del camí cap a l'Estany, però després es deixa a mà dreta i s'agafa una pista que passa per la casa de colònies l'Aliberch i es dirigeix cap al llogarret de Muntanyola. Abans d'arribar-hi, però, la ruta es desvia cap al sud-oest i s'endinsa en el bosc. En sortir-ne, enmig d'un pla aprofitat per conreus, apareix l'Estany.

A la vora del poble hi havia hagut un estany, que va ser dessecat l'any 1570 per ordre de l'abat Carles de Cardona per tal d'evitar així els focus d'epidèmies que comportava. L'estany era a l'est de la població i encara s'omple en època de grans pluges. Les cases del poble són de pedra i constitueixen un bon exemple de poble rural, gairebé muntanyenc. La majoria de visitants que s'apropen a la localitat ho fan atrets pel conjunt extraordinari del monestir romànic, format per l'església de Santa Maria, el claustre i un petit museu annex on es resumeix la història del cenobi. La plaça que s'obre davant del monestir i els carrers antics del poble mantenen també un especial encant medieval.