Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 7: L'Esquirol a Vic

Aquesta etapa s'endinsa a la plana d'Osona fins a raure a Vic, la capital de la comarca i una ciutat plena d'història amb un ric patrimoni arquitectònic.

A l'inici del recorregut, en arribar a l'alçada de Sant Martí Sescorts, apareix a llevant el monestir de Sant Pere de Casserres, alçat en un turó que presideix un meandre del Ter. Per arribar-hi cal desplaçar-se fins al parador de Vic-Sau.

Seguint en paral·lel la carretera C-153, s'arriba a les Masies de Roda, un petit nucli urbà situat a un quilòmetre escàs de Roda de Ter. La població està localitzada bàsicament en masos, molts dels quals es remunten a l'edat mitjana. Als voltants del municipi hi ha les ruïnes del castell de s'Avellana, fortalesa de la qual només es conserven part dels murs, una escala i una torre. El castell està documentat del 1067 i fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1993.

El següent nucli de població que es troba seguint encara la carretera és Roda de Ter, situat al nord de la comarca d'Osona, en la proximitat del massís de les Guilleries i al costat mateix del Ter. A la riba del riu hi havia hagut molins fariners i paperers que funcionaven des de l'època medieval. Posteriorment, l'energia de l'aigua fou utilitzada també per la indústria tèxtil.

El jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda s'ubica en un lloc privilegiat i estratègic sobre el curs fluvial. Aquí s'hi troben restes que pertanyen a l'edat del bronze (segle VIII aC). Posteriorment, els poblats ibers successius aixecaren muralles, una de les quals encara és visible envoltant el recinte. El jaciment és el segon Bé Cultural d'Interès Nacional d'aquesta etapa. El camí continua per un pont sobre el Ter tot seguint la pista que passa prop de la Creu de Codines.

Un cop superada la carretera de circumval·lació de Vic, la pista creua l'històric pont del Bruguer i entra a la capital d'Osona. Vic, situada al bell mig de la plana, és el centre de les activitats comercials i culturals de la comarca.

Seu d'un important bisbat, de la mà de l'abat Oliba la ciutat s'anà desenvolupant dins el recinte emmurallat. Posteriorment, el moment de màxima esplendor de la ciutat coincidí amb la posada en marxa del seminari i de la Universitat Literària de Vic, a on Jaume Balmes, Antoni Maria Claret o Jacint Verdaguer estudiaren. La ciutat també posseeix un magnífic centre històric que encara conserva l'estructura medieval i conté un ampli conjunt d'edificis d'interès artístic i arquitectònic.

La plaça Major o del Mercadal, el centre neuràlgic de la localitat, és una de les places porxades més grans i belles de Catalunya, amb moltes cases barroques i renaixentistes. Es recomana visitar-la en dimarts o dissabte per viure l'espectacle del mercat vigatà.

Pels voltants de la plaça hi ha diverses esglésies, com ara l'església i el convent de Santa Teresa, l'església barroca de Sant Felip, la dels Dolors o la de la Pietat. Però sens dubte l'edifici religiós més important de Vic és la catedral de Sant Pere. Al començament del segle XI el bisbe Oliba consagrà una primigènia catedral de planta romànica i tres naus que s'acabà de construir l'any 1064.

Modificada al segle XIII, fou derruïda al XVIII per construir-hi l'actual, i només quedà la cripta de la catedral primitiva (redescoberta l'any 1943) i el campanar. L'edifici actual és el resultat de segles de transformacions. L'exterior es mostra neoclàssic, a excepció del campanar i la cripta, que són d'estil romànic llombard. A l'interior hi ha el retaule major d'alabastre, del segle XV, dedicat a la Mare de Déu i a sant Pere, obra de Pere Oller. A pocs metres de la catedral s'hi troba el Palau Episcopal, del qual cal destacar-ne la sala de sínodes, que conté els retrats dels bisbes de la diòcesi de Vic.

La ruta pel centre històric de Vic i pels seus monuments més emblemàtics disposa de materials i recursos específics per a persones amb dificultats auditives i amb mobilitat reduïda.