Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 3a: Bàscara a Girona

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. La primera variant surt de Bàscara en direcció sud seguint al principi la carretera N-II i després un camí entre boscos que condueix a Orriols.

La primera variant surt de Bàscara en direcció sud seguint al principi la carretera N-II i després un camí entre boscos que condueix a Orriols. El seu edifici més conegut, el castell palau (segles XVI-XVII), s'ubica al lloc més enlairat del poble i és una de les obres renaixentistes més interessants de la comarca. La façana principal té un portal d'arc de mig punt, amb grans dovelles.

Seguint pel GR-1 es travessa l'autopista AP-7 i s'agafa la carretera GIV-6234 a la dreta. Després de caminar entre boscos i camps de conreu, s'arriba a una pista asfaltada que porta a Viladasens. En aquest petit poble hi trobarem nombroses cases dels segles XVI i XVII que destaquen pels seus elements arquitectònics renaixentistes.

El següent punt de l'etapa és Cervià de Ter. Per arribar-hi, cal agafar des de Viladasens una pista que creua dos cops la GIV-6234. De Cervià cal destacar-ne la muralla, de la qual podem observar restes com la torre de les Hores, cilíndrica i coronada per un rellotge, i l'arc del Portal, molt ben conservat. L'edifici més emblemàtic de la vila, però, és el priorat de Santa Maria de Cervià, fundat el 1053. El claustre consta de dues galeries originals i dues més afegides durant el segle XVIII. La forma dels capitells i la manca de decoració escultòrica el converteixen en un exemplar molt singular del romànic català.

El Camí de Sant Jaume continua pel costat del Ter entre boscos de pollancres. Un pont sobre l'autopista AP-7 facilita l'accés a Medinyà, l'església i el castell del qual, documentats des del començament del segle XI, se'n conserven alguns portals i diversos murs. Per anar a raure a Sarrià de Ter cal passar un cop més sota l'autopista i reprendre el camí de la vora del Ter, conegut com a camí del Congost. El poble és format per dos nuclis: el de Sarrià de Dalt, habitat ja durant l'època romana, i el de Sarrià de Baix, originat al començament del segle XIX. El pelegrí entra al poble pel carrer Major, per on antigament passava el camí ral de Girona a França i on encara pot contemplar bones mostres d'arquitectura modernista.

Sarrià de Ter és a tocar de Girona, a la qual es pot accedir tant per la Via Verda del passeig de la Devesa com pel carrer de Bellaire. Quant a la catedral de Santa Maria, cal destacar-ne les impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcció que ha deixat vestigis de totes les èpoques: des del primitiu temple romànic, consagrat al segle XI, fins al segle present. La seva nau és la més ampla del gòtic europeu (22,98 metres). D'entre les obres d'art que acull cal esmentar l'ara de l'altar major, d'alabastre, i la cadira de Carlemany, ambdues peces del segle XI.

Per una porta a l'esquerra de la nau s'accedeix al Museu-Tresor de la Catedral, que posseeix una important col·lecció d'obres d'art religiós. Destaquen, entre moltes altres obres, el còdex del Beatus, de l'any 975, l'arqueta del califa de Còrdova Hixem II, realitzada en plata, i el Tapís de la Creació (segles XI-XII), obra única en el seu gènere. Els campanars de la catedral i de Sant Feliu emmarquen la vistosa façana fluvial de les Cases de l'Onyar, un dels emblemes de la ciutat que l'any 1983 fou objecte d'un pla de rehabilitació modèlic.