Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 16: de Lleida a Alcarràs

La part catalana del Camí de Sant Jaume arriba a la fi. Deixa la ciutat monumental de Lleida i recorre prop de quinze quilòmetres fins a arribar a Alcarràs, la darrera població catalana, o Fraga, la primera de l'Aragó.

Alcarràs, la darrera població catalana, o Fraga, la primera de l'Aragó, poden ser bons llocs per acabar el pelegrinatge, però també poden ser el començament d'una veritable aventura que acabi a l'extrem més occidental de la península Ibèrica, on la llegenda assegura que es guarden les despulles de Sant Jaume.

L'itinerari senyalitzat surt de Lleida per les avingudes de Madrid i de l'Alcalde Areny, passa un pont de vianants sobre la N-II i continua en paral·lel al Segre. Les sagetes grogues continuen per una pista al costat del riu, cosa que fa possible veure la fauna de ribera, força abundant. El passeig fins al llogarret de Butsènit suposa nou quilòmetres absolutament planers. La localitat la formen una agrupació de cases disposades al voltant de l'ermita de la Mare de Déu. A l'ermita s’hi guarda «la pedreta», un minúscul còdol blanc, arrodonit i aplanat, que recorda la forma d'un ull. Antigament hi havia el costum d'imposar la pedreta sobre els ulls dels malalts de la vista. La font, situada a l'altre costat de la plaça actual, era coneguda com a remeiera: els malalts, després d'haver complert el ritus dins l'ermita, anaven a rentar-s'hi els ulls.

Una antiga llegenda explica que Sant Jaume passà per aquest llogarret. La rondalla diu que l'apòstol venia de Saragossa amb ruc i s'aturà en aquest lloc a descansar i menjar un mos de pa. Des d'allà va veure Lleida i va conèixer que hi havia pesta, que els camps no tenien aigua... Aleshores va beneir la terra i, tot seguit, van brollar les fonts, el riu es va omplir i va florir la vegetació.

En sortir de Butsènit cal travessar una petita riera i agafar la pista asfaltada que duu a Alcarràs. S'arriba així al darrer poble del Camí de Sant Jaume a Catalunya, del qual destaca l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, aixecada sobre els fonaments d'un antic castell. La façana és barroca i presenta tres cossos, el portal està flanquejat per columnes i capitells corintis i una àmplia escalinata. L'interior és majestuós i d'una gran amplada.

Des de la carretera de Vallmanya, al nord de la vila, es pot accedir a la partida del Coscollar, on hi ha l'alzina centenària, considerada símbol del poble. És un arbre monumental que va créixer enmig d'un pla en la més absoluta solitud. La seva silueta governa l'escut municipal. També a la part nord del municipi es pot trobar el pantà de l'Arròs, que actualment s'està arranjant. Es tracta d'una zona humida natural que mostra la vegetació i la fauna pròpies d'aquests ambients. La ruta pot acabar-se aquí o pot continuar en direcció a Fraga.

En arribar al barri de Llitera, un petit nucli situat als afores de Fraga, s'entra al límit administratiu de l'Aragó. La ruta, senyalitzada amb sagetes, continua després cap a ponent tot travessant els Monegros pels pobles de Candasnos, Peñalba i Bujaraloz. Més endavant l'itinerari s'aproparà a la riba de l'Ebre, per on continuarà en direcció a Saragossa, Tudela, Alfaro, Calahorra, Logronyo i la cornisa cantàbrica fins arribar al terme, la ciutat de Santiago de Compostel·la.