Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 15: de Castellnou de Seana a Lleida

La penúltima etapa del Camí de Sant Jaume desemboca a Lleida, una de les grans ciutats catalanes i el muncipi més gran que travessa el tram català del Camí.

Aquest tram del Camí de Sant Jaume ofereix al pelegrí un panorama similar a l'anterior: camps d'arbres fruiters i blat de moro, esquitxats per petits i escadussers nuclis de població, plens, això sí, d'arquitectura i d'història.

Se surt de Castellnou de Seana en direcció oest i s'arriba al Palau d'Anglesola just després de trobar les sagetes grogues que marquen la variant del camí per Barbens i l'estany d'Ivars i Vila-sana. S'accedeix al poble passant un pont sobre un canal auxiliar del canal d'Urgell. A la plaça Major destaca l'església de Sant Joan Baptista, imponent edifici aixecat a començaments del segle XVIII, d’estil neoclàssic. Al carrer del Doctor Pont i Gol hi ha cal Massot, casa senyorial del segle XVIII de la qual només es conserva la façana. Al carrer Urgell, que surt del poble en direcció a Mollerussa, hi ha la Cooperativa Agrícola de Sant Roc, obra, com moltes altres de Catalunya, de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Del poble se surt per la carretera de Fondarella (LV-3321), s'enfila després una pista agrícola asfaltada, es travessa l'A-2 per un pont i es camina en paral·lel a l'autopista.

Un cop es travessa la via del tren s'accedeix a Bell-lloc d'Urgell, l'última població abans de Lleida. En aquesta població, al peu mateix de la carretera nacional, hi ha l'església de Sant Miquel Arcàngel. D'estil colonial renaixentista, té tres naus i una gran cúpula. Encara es conserva el portal romànic de l'antiga església de Bell-lloc, que s'aixecà on anteriorment hi havia hagut una mesquita.

De Bell-lloc a Lleida hi ha quinze quilòmetres sense cap altre poble entremig. El pelegrí ha de travessar el Segre per accedir a la ciutat i ho pot fer pel parc de la Mitjana, pel pont de Pardinyes o pel pont Vell. Si ho fa per la Mitjana descobrirà un dels pocs boscos de ribera que queden a la plana al·luvial del Segre. El parc està dotat amb els elements necessaris perquè sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda en gran part dels espais i els itineraris. La plaça Sant Joan és el lloc de trobada de molts lleidatans, un ampli espai des del qual es pot pujar per unes escales mecàniques en direcció al turó de la Seu Vella. Aquest conjunt és la joia arquitectònica del Segrià i ha esdevingut el símbol indiscutible de la ciutat. Es considera una obra de transició del romànic al gòtic, i probablement constitueix la peça final de la rica tradició romànica a Catalunya. Si es té prou ànim per pujar els gairebé dos-cents cinquanta graons que duen al cim del campanar, es pot gaudir d'una inoblidable vista de la plana de Lleida.

Al mateix turó on hi ha la Seu Vella, però en un replà una mica més elevat, hi ha el castell de la Suda. Era el castell residència del governador musulmà de Lleida en el primer quart del segle VIII. L'edifici fou destruït i només en queden les ruïnes. Dins de l'extensa muralla que envolta la Suda i la Seu Vella hi ha els jardins d'Enric Granados i uns pous de gel. A la plaça de la Catedral hi ha la imponent façana de la Seu Nova. Es considera el primer edifici d'estil neoclàssic de tot Catalunya. L'Hospital de Santa Maria és, com l'edifici de la Paeria, una de les millors mostres del gòtic civil català que es conserven.

L’etapa següent, l’última de la ruta de Sant Jaume dins del Principat, acaba a Alcarràs, tot i que, si el pelegrí vol, pot continuar fins a Fraga, capital de la comarca aragonesa del Baix Cinca.