Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 14b: variant d'Anglesola al Palau d'Anglesola per l'estany d'Ivars i Vila-Sana

Aquesta etapa transcorre per l'estany d'Ivars, un paratge que, a més de tenir un gran atractiu paisatgístic, està especialment preparat per a la pràctica de l'observació d'ocells.

Des d'Anglesola, a la comarca de l'Urgell, el Camí de Sant Jaume continua cap a Castellnou de Seana i el Palau d'Anglesola. És l'itinerari més directe per a qui ve de Cervera i Tàrrega i va cap a Lleida. Castellnou, a més, disposa de refugi per a pelegrins. Hi ha l'opció, però, de desviar-se des d'Anglesola als pobles de Barbens, Ivars i Vila-sana per passar per l'estany d'Ivars. L'estany té un gran atractiu paisatgístic, però cal tenir en compte que el desviament afegeix quilòmetres a la ruta per una regió on l'ombra és escassa. La major part del recorregut es fa per carretera o camí asfaltat i, malgrat estar marcat amb senyals verticals, no hi ha les sagetes grogues del camí.

Qui es decideixi per aquest desviament haurà de seguir les indicacions del camí fins a la sortida d'Anglesola. En passar per davant de la finca la Morana, on es crien cavalls, es va a parar a la bifurcació de la ruta que duu cap a Castellnou, a l'esquerra, i la que es dirigeix a Barbens, a la dreta. Abans d'arribar a Barbens hi ha una cruïlla presidida per dos grans pollancres. La ruta continua recte, però també es pot girar a l'esquerra per apropar-se a les Cases de Barbens, una antiga masia que pertany al monestir de Poblet. Barbens és una antiga població esmentada des de finals del segle XI, amb un nucli urbà bonic que té el centre a la plaça Major, amb l'església, el castell i les cases que l'envolten. L'església parroquial, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, és d'estil romànic, del segle XIII. Molt a prop hi ha l'Ajuntament, que té la seu a l'antic castell dels Templers i mostra l'aspecte propi d'un casal residencial fortificat. L'origen es remunta a mitjan segle XII, tot i que va ser restaurat durant el segle XVIII. Des de Barbens, la ruta cap a Ivars d'Urgell és senzilla de trobar, només cal seguir la carretera sense voravia.

Tot just s'accedeix al poble, un senyal indica la direcció cap a una ermita, la de la Mare de Déu de l'Horta. Queda a mà esquerra, al costat d'un petit parc. L'edifici es va aixecar al segle XVIII, després que, segons la llegenda, un pastor trobés una imatge als peus d'un om. L'aproximació des de la vila a l'estany d'Ivars i Vila-sana és còmoda, perquè la ruta senyalitzada fa una baixada suau. El camí marcat per als pelegrins voreja l'estany pel sud. Al llarg de l'itinerari hi ha diferents miradors, des d'on es pot gaudir d'aquest paisatge singular. També hi ha passarel·les per damunt de l'aigua, plafons d'informació i aguaits. Des d'aquests aguaits, amb una mica de paciència, es poden contemplar volant o aturades a les diverses illes fins a cent cinquanta espècies d'aus diferents.

De la banda oest de l'estany surt el camí asfaltat que duu a Vila-sana. La Casa Vella és, sens dubte, l'edifici més important del Vila-sana. És un mas en excel·lent estat de conservació. Dins del seu recinte hi ha la capella de la Mare de Déu de la Cabeza. Als afores del poble, en començar a enfilar el camí cap al Palau d'Anglesola, veiem un plataner que ha estat declarat arbre monumental per l'antiguitat i les dimensions.

Al Palau d’Anglesola reapareixen les indicacions de la ruta jacobea en forma de sagetes grogues i es reprèn el traçat de l'antic camí ral, que durà el pelegrí fins a Lleida.