Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 14a: de Cervera a Castellnou de Seana

El Camí de Sant Jaume continua avançant per l'antic camí ral de Barcelona a Lleida, entre les comarques de la Segarra i l'Urgell.

Des de Cervera, el pelegrí ha de tirar recte en direcció oest durant gairebé deu quilòmetres. És un tram poc freqüentat i sense ombra, parcialment asfaltat. Malgrat no haver-hi cap poble en el recorregut, la vila de Fonolleres i el nucli de la Móra queden a l'abast. A la vora del riu Ondara, a dos quilòmetres de Tàrrega, s'arriba al Talladell. El nucli actual, de carrerons estrets i costeruts, es va anar formant sota un antic castell. El carrer Major està envoltat de cases de pedra, la majoria ben conservades o restaurades amb força encert. L'edifici de l'església parroquial de Sant Pere, documentada ja al segle XI, combina elements barrocs i neoclàssics. En sortir del poble es troba l'ermita del Pedregal, un petit edifici construït amb les restes romàniques i gòtiques d'un antic monestir cistercenc. A l'interior de l'edifici es venera la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet, peça gòtica del segle XIV.

Seguint el curs del riu des de l'ermita es va a parar a Tàrrega. La capital de la comarca de l'Urgell és un important nucli comercial i de comunicacions entre les terres de ponent i Barcelona. El Camí de Sant Jaume accedeix a Tàrrega per l'avinguda de la Generalitat, que acaba a la plaça del Carme. Al carrer del Carme, tot porxat, el visitant pot veure el campanar i el palau dels Marquesos de la Floresta, obra mestra del romànic civil català de finals del segle XIII que ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. A la plaça de Sant Antoni hi ha l'església homònima. El temple custodia la imatge romànica del Sant Crist Trobat, del segle XII. Una mica més al nord queden l'avinguda de Catalunya i el carrer de Sant Pelegrí, artèries principals de la Tàrrega moderna. La primera, seguida cap a ponent, és la via que els caminants d'aquesta ruta han de seguir cap a Vilagrassa.

Vilagrassa va néixer probablement com a vil·la romana i surt esmentada en diferents documents des del 1059 com a petit nucli rural a la vora del camí ral. Forma part de la ruta dels Reials Monestirs de Catalunya. Se surt de Vilagrassa pel carrer d'Anglesola, el qual, un cop travessades la via fèrria i l'autovia, mena a la població del mateix nom. S'accedeix a Anglesola pel carrer Major, que va a parar a la plaça de Santa Anna. En una de les cantonades es conserva una creu de terme gòtica que marca l'entrada a la zona antiga del poble. El carrer Major, en el tram més antic, és porxat, i hi ha nombroses cases amb portals i finestres de pedra esculpida. Aquí es pot visitar cal Gassol, casa pairal catalana aixecada amb pedra ben treballada que acull una extensa col·lecció d'eines del camp.

Anant d'Anglesola a Castellnou de Seana es travessa i se segueix durant uns centenars de metres el canal d'Urgell. Excepcional obra d'enginyeria construïda entre el 1852 i el 1862, l'Urgell i les comarques veïnes li deuen gran part de la seva prosperitat. S'accedeix a Castellnou pel carrer de Màrius Torres. Presideix el poble l'església parroquial de Sant Joan Baptista, obra del segle XVII aixecada sobre un temple romànic anterior, amb un campanar notable i una porta amb escalinata elegant i antiga.