Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 13: de Igualada a Cervera

Aquest tram, un dels més llargs del Camí de Sant Jaume, uneix la província de Barcelona amb la de Lleida i desemboca a Cervera, ciutat coneguda per la Universitat, entre altres edificis emblemàtics.

La ruta avança per paisatges boscosos i de secà i supera un coll de 710 metres d'altitud a la Panadella, població pràcticament equidistant de Barcelona i Lleida. Als afores d'Igualada, mig amagada entre les cases d'una zona residencial, hi ha l'església de Sant Jaume Sesoliveres, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La ruta jacobea, ben indicada per les sagetes grogues, i la carretera N-II s'uneixen i se separen diversos cops fins al llogarret de Sant Genís. Passats 600 m hi ha el desviament a l'ermita de Santa Maria de la Sala, un magnífic exemplar del romànic del segle XII, que queda a un quilòmetre i mig del camí.

Si hom continua recte, però, va a parar a Jorba, població situada al peu del puig de la Guàrdia, turó coronat per les restes del castell de Jorba, documentat des del segle XI. Travessant el poble pel carrer Major es descobreix, en primer lloc, la imponent creu de terme del 1609 que presideix l'accés al nucli antic. Presenta a una banda el Crist crucificat i, a l'altra, la Mare de Déu. Més endavant hi ha un tram de carrer cobert i, després, el safareig municipal, de finals del segle XVIII. Al costat mateix queda la font del Gall. L'església parroquial de Jorba, dedicada a Sant Pere, és un edifici gòtic del segle XVI. Des de l'església cal tornar a baixar a la carretera. A la plaça de la Font, al peu de la N-II, hi ha la petita capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Per sortir de Jorba s'ha de prendre l'antiga carretera nacional paral·lela a l'A-2, que es conserva com a via de servei.

Poc abans d'arribar a Santa Maria del Camí, la ruta es desvia per una pista a mà dreta. Santa Maria del Camí és una petita agrupació de cases amb dues esglésies. La més interessant és sens dubte la romànica. Mentre es puja cap al nucli de la Panadella per l'antiga carretera, pràcticament sense trànsit, es troben dues bifurcacions a mà dreta que permeten desviar-se cap a Montmaneu. La seva església parroquial, dedicada a santa Maria, és un edifici d'estructura renaixentista amb alguns detalls gòtics, com el campanar i les gàrgoles, i també romànics, com algunes restes de decoració llombarda. Es continua avançant per la carretera i es deixa enrere el poble.

Al cap de 800 metres hi ha el desviament que duu a Porquerisses. Els atractius d'aquest petit nucli són les restes d'un antic pou a la cruïlla amb el camí d'Albarells i la petita església de Sant Genís, un edifici rectangular del segles XVII-XVIII de façana senzilla. La pujada al coll de la Panadella es fa per la N-II, exceptuant uns petits trams de pista.

El Camí de Sant Jaume s'endinsa a partir d'aquí en un tram bonic, una zona boscosa que baixa amb suaus ondulacions cap a la vall del riu Ondara i que s'haurà de seguir fins a Cervera. A continuació, la ruta entra i surt de Pallerols pel carrer de Sant Jaume, tot i que les sagetes es desvien uns quants metres per fer passar el caminant per l'església romànica de Sant Jaume. És un edifici d'una única nau i un absis, l'estructura original del qual va ser modificada durant els segles XIV i XV. Al costat de l'altar hi ha una imatge del sant amb els atributs de pelegrí

Un quilòmetre més endavant s'arriba al nucli de Sant Antolí i Vilanova. El més habitual és que el pelegrí només tingui ocasió de veure la moderna parroquial de Santa Maria, construïda per la gent del poble l'any 1950 al peu del camí, però la visita al nucli antic val la pena. L'església de Sant Isidre és una construcció romànica dels segles XII i XIII. Encimbellada en un turó, gaudeix d'esplèndides vistes a la vall de l'Ondara. Les sagetes del camí segueixen el traçat de la carretera fins al nucli habitat següent. Els Hostalets, format per un únic carrer, guarda el record d'un petit nucli d'hostals aixecats al peu de l'antic camí ral. La part més antiga del poble es concentra vora l'església de Sant Jordi, edifici del segle XVI. Sant Pere dels Arquells és el següent poble de la ruta. L'església, documentada des de mitjan segle XI, n'és l'edifici més emblemàtic.

El GR 171 gira a l'esquerra, també senyalitzat amb les sagetes del Camí de Sant Jaume, fins a Cervera. La ruta, seguint una pista forestal per la carena, alterna corbes boscoses i camps de cereals. A la dreta hi ha també sagetes grogues, que van en direcció a la N-II. Un cop a la carretera s'ha de girar a l'esquerra i continuar per l'asfalt fins a Cervera. Si el pelegrí accedeix a la ciutat venint pel sender de gran recorregut, el primer que trobarà són les muralles, que s'estenen per tot el costat oriental de la localitat. Foren construïdes per ordre del rei Pere el Cerimoniós durant el segle XIV. Però si en comptes d'accedir a la ciutat pel GR s'entra per la carretera N-II, es passa primer pel costat de la Universitat de Cervera, fundada arran dels decrets de Nova Planta. Hi van estudiar importants personalitats catalanes, com Jaume Balmes, Narcís Monturiol, Joan Prim i Milà i Fontanals. Tot just passar l'antiga església de Sant Bernat, es troba el carreró de les Bruixes. En diversos trams només s'hi filtra la llum d'algun pati, cosa que li confegeix un aspecte tenebrós. Carrer Major endavant, es troba de seguida la plaça Major. Per damunt de la Paeria sobresurt el rotund campanar octogonal de l’església parroquial de Santa Maria, l'edifici religiós més important de la ciutat, notable exemplar del gòtic català. La torre, que s'alça en un extrem de l'església, despunta inconfusiblement sobre el perfil de la ciutat. Al costat de l'església hi ha la plaça del Fossar, antic cementiri, que ofereix unes vistes excepcionals sobre el paisatge ondulat i serè de la Segarra. Des d'aquest lloc es pot veure l'edifici del sindicat agrícola, construït per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.