Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 12: de Montserrat a Igualada

Aquesta etapa del camí s'endinsa a l'Anoia per desembocar a la seva capital, Igualada. Destaca el tram del camí dels Degotalls, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

Un cop deixa enrere el massís de Montserrat, el Camí de Sant Jaume es torna més planer. L'itinerari avança per la comarca de l'Anoia, la més occidental de la Depressió Central catalana, en direcció a Igualada.

Des del monestir de Santa Maria, en concret des del mirador dels Apòstols i de l'aparcament d'autocars, surten sengles entrades al camí dels Degotalls. Es tracta d'un passeig planer de dos quilòmetres escassos adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. L'accés al camí, però, té més desnivell i pot requerir una cadira de rodes motoritzada o ajut extern. Aquí es troben les primeres sagetes grogues indicatives de la ruta de Sant Jaume. Acompanyen l'itinerari un seguit de majòliques amb representacions de santuaris marians de Catalunya i diversos monuments en record d'artistes catalans, així com les marques del PR-C 19.

Aquestes indicacions condueixen sense pèrdua al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la primera atestació del qual és de l'any 900. El monestir de Ripoll n'era el propietari, però amb el pas dels anys passà a pertànyer a l'abadia de Montserrat. Durant la Guerra del Francès (1811 i 1812) el monestir va ser incendiat i saquejat. Durant el mateix segle XIX se n'inicià la restauració, que culminà al segle XX.

Continuant per la carretera, el pelegrí arribarà a can Maçana, una casa pairal situada al coll del mateix nom, on conflueixen els camins procedents d'Igualada i de Manresa. És també punt de partida o final de diversos itineraris per la muntanya de Montserrat. A partir d'aquí el camí enfila cap a l'esquerra, en direcció a l'A-2. Més sagetes grogues indiquen el trencall que cal agafar. Després de passar pel costat d'un cementiri diminut s'arriba a Sant Pau de la Guàrdia, un petit nucli de cases presidit per una església, el campanar de la qual conserva les antigues campanes de Sant Pau Vell. Es travessa la urbanització Montserrat Park i s'avança entre els pins fins que, al peu d'una torre de vigilància forestal, les sagetes se separen del GR. Les primeres guien els passos vers un pont sobre l'A-2.

Només falta un quilòmetre i mig fins a Castellolí. La vila va créixer sota la protecció del seu castell, documentat des de l'any 961, del qual només es conserven alguns panys de muralla. L'itinerari segueix ara la traça de la N-II més antiga i passa pel costat de la masia can Perera (restaurant Els Ceps), abans de passar per un pont sobre l'autovia. Més endavant, la ruta travessa una petita zona boscosa.

Finalment, en arribar a una rotonda, el pelegrí pren la carretera, que el deixarà a les portes d'Igualada. La capital de l'Anoia va néixer al voltant de l'any 1000. Igualada és una ciutat molt activa, especialitzada en les indústries tèxtil, de la pell i del paper. S'accedeix al nucli antic pels carrers de Sant Bartomeu i Sant Jaume. Molt a la vora hi ha la plaça de l'Ajuntament, que conserva l'estructura porxada en dos dels seus costats. L'edifici, d'estil neoclàssic, fou inaugurat l'any 1883. Des d'aquí hom pot apropar-se als portals Vives i de la Font Major, autèntiques portes de l'antiga muralla. En aquesta zona hi ha diverses cases modernistes; a la ciutat hi ha, de fet, més de trenta edificis d'aquest estil.

Val la pena apropar-se a la plaça de Pius XII i a la imponent basílica de Santa Maria. El temple, de façana rotunda, combina línies renaixentistes i elements gòtics. És d'una sola nau amb sis capelles per banda i grans contraforts exteriors amb gàrgoles. A l'interior hi ha un dels retaules barrocs més bells del país. Al costat mateix de la basílica hi ha la farmàcia Bausili. Fundada a finals del segle XV, és la farmàcia en funcionament més antiga d'Europa. Conserva unes vidrieres emplomades de caire modernista. Una mica més al nord queda l'eix urbà principal, les Rambles, centre de la vida comercial i ciutadana. A partir d'Igualada, el Camí de Sant Jaume se superposa al traçat de l'històric camí ral de Barcelona a Lleida, hereu de la via romana que unia les dues ciutats, i que continuava després fins a Saragossa.