Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 11: de Manresa a Montserrat

El Camí de Sant Jaume arriba en aquesta etapa al monestir de Santa Maria i a la muntanya de Montserrat, un dels indrets més emblemàtics de Catalunya.

L'itinerari surt de Manresa pel sud i ressegueix amb major o menor constància els revolts del riu Cardener i de la carretera C-55 fins a Castellgalí. El principal nucli de població se situa en un turó, no gens lluny d'on hi havia hagut el castell que li ha donat el nom. A Castellgalí cal situar-se a la urbanització de Mas Planoi. D'allà surt un camí sense asfaltar que baixa cap a la riera de Castellet i que aviat es creua amb el GR-4.

Seguint aquest sender s'arriba a Sant Jaume de Castellbell, una bonica ermita romànica que apareix citada per primer cop el 1102. Molt a prop n'hi ha una altra, la de Sant Esteve de Marganell, que, tot i estar documentada del segle XII, es considera obra del segle XI. A un quilòmetre de l'ermita de Sant Jaume cal deixar el GR i agafar la pista que voreja la carretera BV-1122. El camí passa per la Calzina i arriba fins a la carretera de pujada a Montserrat des de Monistrol.

En un dels primers replans de la muntanya hi ha el monestir de Sant Benet. És una abadia de monges benedictines, resultat de la fusió dels convents de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, formalitzada l'any 1952. L'edifici, construït amb maó vist, és una obra contemporània presidida per un campanar esvelt. La comunitat atén una hostatgeria i una botiga que ofereix obres de ceràmica, creus i calzes de fabricació pròpia. El caminant i el ciclista poden pujar a Montserrat o bé per la carretera o bé per un camí estret que fa drecera. També hi arriba un tren cremallera. Un cop a dalt, un trenet turístic fa un recorregut pels espais d'interès.

No se sap amb certesa quan i on sorgeix la consideració de Montserrat com a muntanya sagrada. La primera referència documental que es té de Montserrat data del 888 i dona compte de l'existència de quatre capelles. L'any 1025, l'abat Oliba de Ripoll fundà el monestir de Santa Maria. Malgrat que la major part de les construccions que avui es poden contemplar són modernes, la basílica, l'edifici més destacat del conjunt, és d'estil gòtic tardà molt reconstruït (la darrera reconstrucció data del 1996) i té una façana neobarroca acabada el 1901, precedida per les restes de l'antic claustre gòtic. El monestir és accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

A l'interior de la basílica hi ha la Moreneta, la imatge tallada en fusta de la Mare de Déu de Montserrat, que data del segle XII. Asseguda en un tron d'or i pedres precioses, la llegenda explica que la trobaren uns pastors. El seu color fosc s'atribueix al fum de les espelmes i llànties d'oli que la van il·luminar durant segles. És la patrona de Catalunya. A la basílica es pot participar de la missa conventual i les vespres.

Davant el santuari es reuneix cada dia la pagesia dels pobles propers, que venen productes típics de la zona, com mel i mató, formatge o pa de figues, per exemple. És recomanable la visita a la Santa Cova, on es trobà la talla de la Mare de Déu, precedida del camí del Rosari, flanquejat per conjunts monumentals modernistes.

Una altra excursió recomanable és la que surt de l'estació del funicular de Sant Joan (on hi ha un mirador) cap a la capella del mateix nom o cap a Sant Jeroni, el cim més alt de la muntanya. Les vistes de la vall del Llobregat són espectaculars.