Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 10: d’Artés a Manresa

En aquesta etapa del Camí de Sant Jaume la religiositat es fa molt present al pelegrí. Es fa palesa en els nombrosos monuments de culte que hom troba al llarg del camí, entre els quals destaca el monestir de Sant Benet de Bages, declarat monument nacional.

L'itinerari surt d'Artés per la banda oest i enfila en direcció al pla de Can Vila i a Navarcles.

De Navarcles, en destaca la capella de Sant Bartomeu, una antiga vil·la romana convertida en ermita. El poble també és conegut pel parc, on hi ha un llac en el qual es poden practicar esports aquàtics. De Navarcles se surt pel pont Vell sobre el Llobregat. Un cop travessat el riu, cal seguir les marques del GR-4, que duen al monestir de Sant Benet de Bages, un dels més importants del país.

El monestir va ser fundat el segle X per Sal·la i Ricarda, un matrimoni de la noblesa de la comarca del Bages, que obtingueren del Papa el permís per crear un cenobi en aquestes terres i un privilegi especial: que els abats fossin gent de la seva descendència. L'edifici primitiu fou arrasat per una ràtzia musulmana durant el segle XI, i l'església i el claustre actuals foren construïts al final del segle XII. La basílica és formada per una nau, l'absis central, la cripta i el campanar. Les galeries del claustre són formades per sis arcs recolzats en columnes dobles de poca alçària cada una. Entre els capitells romànics n'hi ha alguns d'una època anterior que han estat reutilitzats; possiblement formaven part del monestir primitiu. Després de la desamortització de Mendizábal, que va posar a subhasta pública els béns no productius de l'Església, el monestir passà a mans del pintor Ramon Casas, que n'encarregà la reconstrucció a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. L'any 1931 fou declarat monument nacional.

Un cop visitat el monestir cal reprendre el sender de gran recorregut, que torna a vorejar el Llobregat. El tram del riu entre Navarcles i el Pont de Vilomara és un dels més ben conservats de tot el seu curs mitjà. El treball erosiu i els recargolats meandres que descriu han configurat un espectacular paisatge de cingles i penya-segats poblats d'una vegetació de ribera exuberant: pollancres, àlbers, oms... El passeig per la vora del riu ofereix, també, algunes delícies arquitectòniques. Especialment significatiu és el pont Vell de Navarcles, de 121 metres de llargària, per sobre del qual passava l'històric camí que enllaçava el poble amb Manresa. Destruït durant la Guerra Civil, fou reconstruït el 1946. L'edifici vermell que es pot veure al costat del pont és una antiga fàbrica tèxtil construïda durant la meitat del segle XIX que aprofitava la força motriu de l'aigua per a la producció.

Abans d'accedir a Manresa es passa el petit poble de Viladordis. Als afores del poble queda el santuari de la Mare de Déu de la Salut. L'església original era una construcció del segle IX, destruïda totalment per Almansor el 999 i tornada a devastar el 1114 per una incursió almoràvit. Durant el segle XVI fou reformada i s'hi afegiren un campanar i, posteriorment, les capelles de Sant Iscle i del Roser. L'interior de l'església guarda la pedra on s'agenollava sant Ignasi quan visitava aquest santuari.

A cent metres del conjunt surt un desviament que mena a Manresa. El tram del Camí de Sant Jaume que s'endinsa a la ciutat coincideix amb el traçat del Camí de l'Abat Oliba en aquesta zona. Si, a més, es té en compte que Manresa forma part de la ruta ignasiana europea, l'encontre amb algun pelegrí es fa inevitable. Aquí es poden contemplar des de carrers medievals fins a palauets modernistes, passant per fàbriques herència de la primera industrialització i casals barrocs.

La basílica de Santa Maria de la Seu és el principal monument manresà. L'església gòtica que avui es pot veure fou dissenyada per Berenguer de Montagut, que també projectà l'obra de Santa Maria del Mar de Barcelona. La Sèquia és una obra d'enginyeria medieval tan ben concebuda que encara avui dia abasteix d'aigua la ciutat. El canal desemboca al llac artificial del parc de l'Agulla, un espai lúdic i de cultura.