Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 4: de Girona a Amer

A Girona, la ruta fa un tomb i s'encamina en direcció nord-oest. Es tracta d'un recorregut sempre ascendent que segueix el traçat de la Via Verda Girona-Olot, una via de ferrocarril que estigué operativa del 1911 al 1969.

Per prosseguir el camí, es pot sortir de Girona per Salt. El llarg tram urbà de la capital, però, es pot obviar agafant el passeig de la Devesa directament des del camí de la riba del Ter pel qual s'ha accedit a la ciutat. Amb quaranta hectàrees, la Devesa és el parc urbà més gran de Catalunya.

Un xic més endavant, Bescanó apareix a l'esquerra de la Via Verda. El poble és regat pel Ter i diverses sèquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la de Monar; esmentada ja al segle XI, sembla que fou construïda pels comtes de Girona. Enmig del riu hi ha l'illa de la Pilastra, amb una superfície d'unes deu hectàrees i coneguda també com «la devesa del Gegant». L'espai resulta especialment interessant per l'abundant fauna associada a zones humides que aplega; no és difícil veure-hi martinets de nit i llúdrigues, per exemple.

La Via Verda voreja després el poble de Bonmatí. Val a dir, però, que la vila disposa d'alberg de pelegrins i, per tant, l'aturada al poble és recomanable. Domina la població el mas Bonmatí, edifici mil·lenari reconstruït el 1920 en estil neogòtic, fàcilment localitzable a causa de l'alçària de la seva torre octogonal, de cinc plantes, i del seu teulat punxegut.

La ruta continua cap a Anglès per la Via Verda. La vila destaca pel seu magnífic barri gòtic, amb portals, finestres i inscripcions de gran interès artístic i nombroses cases nobles. Pels voltants del poble hi ha també nombrosos masos gòtics, alguns de fortificats. Sobre un turó proper destaca el santuari de Santa Bàrbara, a uns 850 metres d'altitud, des d'on les vistes són espectaculars; si el dia és clar, es pot veure el mar.

La Via Verda puja part de la carena oriental del massís de les Guilleries i arriba a la Cellera de Ter, ja a la comarca de la Selva. Sortosament, la pujada és còmoda tant a peu com amb bicicleta. El nucli urbà es situa al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 metres d'alçada), que, amb la seva silueta inconfusible, és l'accident geogràfic més representatiu del poble.

Després de la Cellera de Ter, el Camí de Sant Jaume creua per damunt la carretera C-63 i després hi corre paral·lel per l'altre costat fins al Pasteral. Aquest poble es mostra al pelegrí com un auster grup de cases arrenglerades al peu de la carretera. És situat a la sortida del congost format pel Ter en travessar les Guilleries sota els cingles de Collsacabra, ocupat avui per les aigües dels pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral.

La Via Verda voreja Amer, punt d'arribada de l'etapa. Situada al costat del riu del mateix nom, la vila nasqué a redós del monestir de Santa Maria, consagrat a mitjan segle X. L'edifici, situat al centre del poble, ha patit moltes transformacions i des de l'exterior no se'n reconeix l'estructura original. L'interior, accessible per a persones amb mobilitat reduïda, mostra tres naus separades per una curiosa estructura de pilars. Al nord del terme, de camí a les Planes d'Hostoles, hi ha la coneguda Font Picant, font natural d'aigües carbòniques d'origen volcànic.