Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 3b: Bàscara a Girona per Vilademuls

La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Aquesta variant passa per Vilademuls i la majoria del recorregut es fa per una tranquil·la pista forestal que es va creuant amb la via del TGV.

La segona variant presenta un primer i únic tram asfaltat, mentre que la resta del recorregut es fa per una tranquil·la pista forestal que es va creuant amb la via del TGV. Les pujades i baixades d'aquest tram fan que, probablement, resulti més dur per als pelegrins, tant a peu com amb bicicleta.

El municipi de Vilademuls, el més extens del Pla de l'Estany, és format per dotze nuclis disseminats entre plans i muntanyes. D'entre les edificacions del principal sobresurt l'església parroquial, dedicada a sant Joan. Als baixos de la recoria es pot visitar el Museu Rural, que exposa tota mena d'estris i utensilis per a la feina al camp.

El següent punt de la ruta és Terradelles, un poble que, segons sembla, deu el seu nom al terreny de terrasses en què està construït. Es passa a continuació per Sant Esteve de Guialbes, on podem visitar-ne l'església parroquial, que conserva un campanar de planta quadrada, acabat amb punxa, típic de la contrada. Tot seguit s'arriba a Olives, petit i encantador nucli rural format per un únic carrer amb cases a banda i banda.

El camí passa després per l'ermita de Sant Mer, que data del segle XIII i fou reconstruïda durant el XVII amb les pedres de les runes d'un castell proper. Cinc quilòmetres més avall en direcció sud s'arriba a Medinyà, on les dues variants conflueixen. De l'església i el castell de Medinyà, documentats des del començament del segle XI, se'n conserven alguns portals i diversos murs.

Per anar a raure a Sarrià de Ter cal passar un cop més sota l'autopista i reprendre el camí de la vora del Ter, conegut com a camí del Congost. Sarrià de Ter és a tocar de Girona, a la qual es pot accedir tant per la Via Verda del passeig de la Devesa com pel carrer de Bellaire. De la catedral de Santa María destaquen les seves impressionants dimensions interiors i la dilatada cronologia de construcció, que ha deixat vestigis de totes les èpoques: des del primitiu temple romànic, consagrat al segle XI, fins al segle present. La seva nau és la més ampla del gòtic europeu (22,98 metres). D'entre les obres d'art que acull cal destacar l'ara de l'altar major, d'alabastre, i la cadira de Carlemany, ambdues peces del segle XI.

Por una puerta a la izquierda de la nave se accede al Museo-Tesoro de la Catedral, que posee una importante colección de obras de arte religioso. Destacan, entre muchas otras obras valiosas, el códice del Beatus, del año 975, la arqueta del califa de Córdoba Hixem II, realizada en plata, y el Tapiz de la Creación (siglos XI-XII), obra única en su género. Los campanarios de la catedral y de San Félix enmarcan la vistosa fachada fluvial de las Casas del río Onyar, uno de los emblemas de la ciudad, que en 1983 fue objeto de un plan de rehabilitación modélico.