Coll de Panissars-Alcarràs. Etapa 1a: La Jonquera a Vilabertran

El Camí Català de Sant Jaume preveu dos possibles inicis: el Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i la Jonquera. Aquesta variant parteix exactament del punt fronterer, el coll de Panissars.

Per iniciar la ruta, la millor opció és desplaçar-se al poble del Pertús, en territori francès. Allà cal seguir l'avinguda de França i els carrers del Mas Rimbau i del Fort de Bellaguarda. Aquest últim és una carretera estreta que puja gradualment al castell. Abans d'arribar-hi, trobem el desviament, senyalitzat, que duu al coll de Panissars. Per aquest lloc passava l'antiga Via Augusta, que, des de Roma, es dirigia a Cadis. Encara ara s'hi pot veure un fragment d'una calçada romana de més de cinc metres d'amplada i dues grans plataformes que eren les bases de trofeus erigits per Pompeu el Gran l'any 71 aC. També s'hi troben les restes del priorat preromànic de Santa Maria de Panissars.

Des del coll, s'enfila el camí de cal Bel en direcció a la N-II. Un cop a la collada dels Burros, cal prendre el camí de la dreta, travessar la via del tren, creuar el Llobregat d'Empordà pel pont de Sant Julià i agafar el trencall cap al mas de la Granja. Allà es pren el camí de baixada que travessa de nou el tren i el riu.

S'arriba així a la Jonquera. Sortint del poble pel carrer Major es passa pel parc municipal d'en Lloveres i es voreja el riu fins a l'autopista AP-7, que creuem per sobre. Allà es troben les marques del sender GR-2, que duen a l'Estrada passant pels peatges i l'àrea de servei Porta Catalana.

L'Estrada és un poble petit, amb les cases de pedra i l'encant que tenen els nuclis rurals de l'interior de l'Alt Empordà. El topònim (provinent del llatí strata, "camí empedrat") expressa prou bé que el camí ral passà per aquí. El Camí de Sant Jaume coincideix encara en aquest tram amb el GR-2.

L'itinerari passa entre boscos d'alzines fins a arribar al castell de Mont-roig. El camí continua primer per la carretera GIV-5043 i després pel camí dels Tramonts. Aquest passa per un serrat on hi ha les restes del monestir i santuari de la Mare de Déu del Roure. El monestir s'ha datat al segle XV, malgrat que s'hi han trobat referències que fan pensar que el seu origen es pot remuntar al segle XIII, i fou beneït el 1638.

Des del santuari, un camí asfaltat condueix fins a Molins, un dels dos nuclis del municipi de Pont de Molins. Molins està documentat des del segle X com a pertinença del monestir de Sant Pere de Rodes. Del seu castell, situat just al davant del poble, en queden força elements: la torre, les muralles i les restes de la capella romànica. Seguint la pista, un quilòmetre més enllà apareixen les cases de Pont de Molins, que s'allarguen pel marge del Llobregat d'Empordà.

Sortint del poble, la ruta jacobea va paral·lela a la carretera nacional durant sis-cents metres i després puja a l'asfalt durant sis-cents més. A continuació segueix la vora del riu de la Muga fins a creuar la carretera GIV-6024. Un cop creuada s'arriba a les envistes de Vilabertran, una localitat a tocar ja de Figueres, on el camí de la Jonquera conflueix amb el provinent del Port de la Selva i de Sant Pere de Rodes.