Coll de Nargó

L’extens municipi de Coll de Nargó pertany a l'Alt Urgell i es troba situat a la vall del Segre. Supera els 150 quilòmetres quadrats i popularment es coneix com subcomarca de Nargó. La serra de Boumort és el límit nord i els seus contraforts ocupen bona part del terme. El puig d’Espies, per exemple, arriba fins els 1.519 metres. Al sud es troben les serres d'Aubenç i de Turp, amb el Coscollet, de 1.610 metres, o el Turp, de 1.621 metres. És drenat, a més, pel riu de Perles, afluent, per l’esquerra, del Segre, i el riu de Sallent i el riu de Valldarques, per la dreta. El pantà ocupa part del terme municipal. La capital municipal es troba enlairada en un petit altiplà sobre el marge dret del Segre.

El clima és del tipus mediterrani, modificat per la proximitat de la muntanya. És un clima plenament de muntanya, sobretot al nord i sud-oest del terme. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes de les muntanyes. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern. És un clima sec i fred a l'hivern; fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu; calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

Tradicionalment, havia tingut importància l'explotació i el comerç de la fusta a través del Segre i de l'Ebre, fins a Tortosa. Actualment, l'activitat econòmica principal és el cultiu de farratge per a l'alimentació del bestiar boví. La segueix l’explotació forestal i, menys significativament, el conreu de cereals, patates i bleda-rave.

La indústria és del ciment i de materials de la construcció.

El turisme cada vegada té més pes en l’economia municipal.

El municipi de Coll de Nargó, esmentat ja al segle X, va ser propietat del comte d’Urgell fins a finals del segle XI. En aquell moment, Ermengol V d’Urgell va cedir-lo a la família dels Caboet, terratinents d’alguns dels municipis veïns.

Amb el casament de la pubilla dels Caboet amb l’hereu del vescomtat de Castellbò, Coll de Nargó va passar a integrar la batllia homònima, dins el quarter d’Organyà.

A partir de l’últim terç del segle XIX, la població va davallar considerablement a tota la zona; una minva que només es va aturar durant les primeres dècades del segle XX, però que després va continuar amb força. Durant el franquisme, Coll de Nargó va annexionar els municipis de Montanissell i Gavarra.

Les coves d’Ormini estan situades entre la serra de Sant Joan i la de Finestres. Per visitar-les cal anar a Montanissell a buscar les claus que obren la porta d’accés. Les cavitats tenen unes grans galeries amb estalagmites i estalactites de formes curioses.

La prehistòria es fa present al municipi a través dels dòlmens, entre els quals destaca el del coll de Roget, entre la casa de Fenollet i Montanissell, envoltat d’un paisatge privilegiat. També trobem restes d’un passat molt més remot en els diversos jaciments de dinosaures que s’han descobert en els darrers anys.

El camí que va de Coll de Nargó a Gavarra passant per les Masies permet gaudir d’un paisatge espectacular. En el tram final destaca la visió de les cases de pedra de Gavarra. A l’estiu podem veure l’espectacular baixada dels raiers, una festa que recorda l’antic ofici de baixar troncs pel riu. A banda del que es pot visitar a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), en aquest municipi també compten amb el seu museu dedicat a aquest antic ofici.

D’altra banda, hi ha diverses esglésies romàniques dintre del municipi, la més destacable de les quals és la de Sant Climent, prop de Coll de Nargó.

El camí de Coll de Nargó a Gavarra, a peu o amb bicicleta, permet travessar rius, boscos d’alzines i roures, esglésies romàniques i masies que bé mereixen una visita.

El municipi és un lloc de turisme actiu. Les coves d’Ormini deixen bocabadat el visitant. Els amants de la natura poden adreçar-se a l’associació Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell per formar part de l’equip de recerca de restes de dinosaure.

Els escaladors tenen l’opció de pujar als Gegants de Coll Piquer (unes agulles a un quilòmetre de Coll de Nargó). I els muntanyencs no es poden perdre la ruta que va de Coll de Nargó al roc Roi.

El 12 i 13 d’agost cal arribar-se al riu, entre els clops de Fígols i el pont d’Espia, per veure baixar els raiers amb els seus troncs. El 12 d’octubre es fa la Fira del Rovelló, on es pot descobrir tota mena de productes artesans, a banda dels bolets.

- La ruta del romànic que va des de Perpinyà fins a Bassella.

- L’església de Santa Maria d’Organyà, on es van trobar les famoses Homilies.

- L’església de Sant Serni de Cabó.

- La ruta dels dòlmens de Cabó.

- La catedral del parapent, al Pujal.