Cervià de Ter

Cervià de Ter és un municipi de la comarca del Gironès. Situat a la riba esquerra de la plana al·luvial del riu Ter. El terme, a més, està drenat per diversos canals i torrents, com el torrent Anglí, l’Arner o la riera de Cinyana. El sector més septentrional del municipi és el més accidentat.

L’agricultura és de secà; es conreen principalment cereals, com el blat, la civada i l’ordi, i també gira-sols. Els cultius de regadiu són de blat de moro i farratges.

La ramaderia, per la seva banda, se centra en l’aviram i en el bestiar boví i porcí, els quals donen lloc a una fàbrica d'embotits.

De les indústries destaca, a més de l’agroalimentària, la de la fusta.

Els vestigis romans trobats al municipi fan suposar que hi podria haver hagut una antiga estació de la Via Augusta. Però la primera referència del terme correspon al segle X, quan es tenen notícies del castell de Cervià, que el 992 va passar dels comtes de Girona a Sunyer Llobet.

El fill d’aquest, Silvi, va ser el fundador del monestir de Santa Maria el 1053. Gaufred Bastons, descendent de Silvi Llobet, va vendre el castell als comtes de Barcelona. A partir d’aleshores, els seus successors, la família Cervià, van observar fidelitat a la casa barcelonina. Els Cervià també tenien la jurisdicció dels termes de Bordils, Juià, Cassà i Celrà.

Cap a la fi del segle XV, les possessions dels Cervià van passar a mans dels Xetmar, senyors de Medinyà. El 1698 Cervià de Ter era lloc reial.

El castell de Cervià es troba en un lloc estratègic, on es té una visió de tot el poble i de les terres del voltant. Pertanyia als comtes de Girona, però el 992 el comte Borrell el va vendre a Sunyer Llobet. Entre les restes que es conserven es poden contemplar part de la torre mestra, alguns panys de la muralla i diverses dependències.

El nucli històric de Cervià custodia la muralla que hi ha entre els carrers de Girona i del Torrent Anglí, de la qual crida l’atenció la torre de les Hores, amb un gran rellotge al damunt.

El monestir de Santa Maria va ser fundat el 1053 per Silvi Llobet, senyor del castell. A partir del segle XV va entrar en una època de decadència, fins que el 1835 va passar a mans particulars i va ser convertit en masia.

El 1981 el va comprar l’Ajuntament, que el va restaurar i el va transformar en un centre cultural. La seva església és romànica, del segle XI; té tres naus amb volta de canó central i de quart de cercle laterals.

L’església parroquial de Cervià del Ter, dedicada a sant Genís, està documentada el 1053, quan es va crear el monestir de Santa Maria. Al segle XVIII va ser reedificada.

El terme de Cervià de Ter està format, a més, per un munt de masos escampats pel territori, entre els quals cal destacar Can Japic, una masia d’aspecte religiós i noble, situada a la banda del torrent Arner, que conserva elements arquitectònics renaixentistes.

El poble de Raset, al nord de Cervià i documentat el 1080, té un castell o casa fortificada que segurament era de la família dels Raset, de la qual hi ha dos sepulcres a la catedral de Girona (de Dalmau de Raset i del seu germà, Bernat).

I a prop de la vila hi ha una masia de gran interès, Can Santamaria (segle XVII), d’aparença feudal, amb finestres gòtiques i arcs conopials ornamentats.

El curs del riu ha creat planes als voltants, situades al sud del poble. S’anomenen arenys, i la majoria s’utilitzen per al conreu.

Aquí s’hi poden fer agradables passejades a peu o amb bicicleta. També s’hi pot veure un gran ventall d’animals, sobretot ocells, que troben vora el riu un bon medi per acomodar-s’hi.

La pràctica del senderisme té una de les millors propostes al municipi en la ruta que porta d’Ull de Ter a la Gola del Ter.

Per als qui busquen excursions amb bicicleta de muntanya, és recomanable un camí que surt del poble de Sant Jordi Desvalls, passa per Viladasens i acaba a Cervià.

- Església de Sant Esteve de Bordils.

- Casa pairal de Can Cors de Celrà.

- Castell de Medinyà de Sant Julià de Ramis.

- Església de Sant Jordi Desvalls.