Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi del prelitoral, que pertany a l’àrea metropolitana de Barcelona i que s’estén entre la serra de Galliners i el costat nord de la serra de Collserola, al sud. El sector més planer del terme correspon a la depressió del Vallès. Més d’un terç del seu territori forma part del Parc Natural de Collserola.

La indústria és la base econòmica del municipi, especialment la centrada en els materials per a la construcció.

El sector serveis, els comerços i els mercats atreuen molts habitants de la ciutat i dels municipis propers. La Universitat Autònoma ajuda a dinamitzar l’economia del municipi. El Parc Tecnològic del Vallès agrupa les empreses del sector.

Les comunitats humanes van poblar aquest terme des de fa més de 600.000 anys. La història documental del municipi, però, ens remet al període medieval, quan la vila retia vassallatge al marquesat i al castell de Sant Marçal (segle XI). Aquest senyoriu va estar en mans de la família Plegamans-Marimon des del 1225.

A la primera meitat del segle XIX s’erigeix el primer nucli urbà del que avui coneixem com a Cerdanyola del Vallès. Dedicat fonamentalment al comerç i a l’agricultura, comença a ser un important nucli d’estiueig de famílies benestants.

A finals del segle XX, la població es vincula directament amb el sector dels serveis i de la tecnologia amb la construcció del Parc Tecnològic, el primer de l’Estat, que complementa l’oferta divulgativa i de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, creada el 1968.

L’església Vella de Sant Martí és un edifici de tradició gòtica amb elements renaixentistes, construïda a cavall dels segles XVI i XVII per substituir l'antic temple medieval, situat a Collserola.

Però l’art religiós no es queda aquí. L’església romànica de Santa Maria de les Feixes, documentada des del 1316, era originàriament un edifici romànic o d'inspiració gòtica, amb diversos altars, que depenia de l'església parroquial de Sant Iscle. El 1784 va ser profundament reformada per construir-hi l'actual ermita, d'estil barroc.

A Cerdanyola també destaca el castell de Sant Marçal, documentat des del segle XI. Era el centre de la senyoria homònima, que ha estat sota el domini de la família Plegamans-Marimon i dels hereus des del 1225.

Sens dubte, el passat com a vila d’estiueig es deixa notar per la localitat. El carrer de Sant Francesc, amb el conjunt de cases adossades d'estiueig d'estil modernista construïdes el 1916, n’és un bon exemple, com també l’actual Museu A. Ortadó - R. Maymó.

Ca n'Ortadó és una antiga torre d'estiueig construïda cap al 1929 aprofitant unes cases preexistents. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Joaquim Lloret i envoltat per un gran jardí, és d'estil noucentista i s'inspira en la masia catalana. Els divendres al vespre de juliol i setembre s’hi fan visites guiades.

Als afores del nucli urbà hi ha el poblat ibèric del turó de Ca n'Oliver.

La localització de Cerdanyola permet gaudir intensament de la natura, un dels seus principals reclams turístics. La xarxa de senders Vallès Natural, formada per 260 quilòmetres de camins entre totes les poblacions de la comarca, permet fer rutes, excursions i visites guiades a paratges, indrets, planes i cims d'un excel·lent nivell paisatgístic, històric i artístic.

El nucli urbà mostra els vestigis d’un turisme estival de qualitat, que va possibilitar-ne el desenvolupament cultural i artístic. Les construccions d’aquella època seguien els estils arquitectònics dominants, com el modernisme i el noucentisme: és el cas de la casa Dolors Balcells, la torre Vermella, Can Llopis, la Rectoria, la torre Vinyals, les cases del carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la casa Caramés.

També els edificis públics (l'Ajuntament o les escoles públiques), religiosos (l'església parroquial de Sant Martí) o associatius (la Cooperativa La Constància) es van inspirar en aquells corrents arquitectònics. Per tot això, el visitant no pot deixar de seguir un itinerari guiat per les masies urbanes de Cerdanyola.

D’altra banda, la cultura té una cita clau amb el Festival Internacional de Blues. A més, la proximitat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona li aporta un ambient universitari, amb una bona quantitat de locals d’oci.

- La serra de Galliners.

- La serralada Litoral.

- La serra de Collserola.

- El Parc Tecnològic del Vallès.