Catalunya Jueva

La comunitat jueva va jugar un paper molt important a la vida de la Catalunya medieval. En realitzar aquesta ruta, descobrirà la història d'aquesta comunitat a Catalunya a partir dels espais que ens n'han quedat en diversos punts del territori, com Girona, Barcelona o Besalú, entre d'altres.

L'important paper que a partir del segle X els jueus van tenir en la vida social, política i econòmica de Catalunya va caure en l'oblit després que fossin expulsats de la península el 1492. En els darrers anys s'ha intentat recuperar el llegat que van deixar els jueus catalans, que disposaven de tot un seguit d'institucions pròpies, com sinagogues, escoles, tribunals o cementiris, generalment als afores de la ciutat.

La ruta comença pel call de Girona, un dels més interessants d'Europa. Aquest barri estava travessat per l'antiga Via Augusta, l'actual carrer de la Força, i delimitat per set arcs que serveixen de referent de l'itinerari. Amb el temps i el rebuig progressiu vers els jueus, ja al segle XIV, aquest barri es convertí en un lloc marginal i es va allunyar cada cop més del seu eix central.

Al voltant del carrer de la Força es distribuïen l'hospital, l'orfenat, la casa de caritat i tres sinagogues. Els carrers de la banda oest són molt estrets i costeruts, alguns encara amb l'accés tancat per ambdues bandes, com el carrer d'Hernández. En un dels extrems d'aquesta Via Augusta hi ha el mercat jueu medieval.

La segona sinagoga, del segle XIII, era a la banda esquerra del carrer, a la zona mitjana del call, davant d'on avui hi ha les escales de la catedral. Un dels carrers més emblemàtics del barri és el de Sant Llorenç, tapiat fins al 1975.

El recorregut pel call de Girona es pot fer amb visita guiada.

Des de Girona es pot seguir fins a Besalú (Garrotxa), on trobem el micvé, un dels tres únics banys jueus conservats a Europa. Es tracta d'una construcció medieval prop de la sinagoga on es feien banys rituals purificadors. La sinagoga, del segle XIII, estava situada a l'actual plaça dels Jueus.

Pujant fins a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) es poden visitar les restes de la sinagoga nova, situada al carrer de les Peixateries Noves, així com contemplar algunes làpides funeràries i el traçat urbanístic del call.

Podem acabar la ruta gironina a Portbou, a 45 minuts en cotxe de Castelló. En aquesta localitat, marcada pel paisatge natural del Parc Natural del Cap de Creus, hi ha la tomba buida del filòsof jueu Walter Benjamin, que, fugint dels nazis, es va acabar suïcidant davant la impossibilitat d'arribar a Portugal. En record seu, Portbou ha marcat aquells espais per on el filòsof va passar durant la seva estada a la vila, que inclouen un memorial a la tomba, obra de l'artista israelià Dani Karavan, amb un túnel que porta fins a una balconada sobre el mar.

La ruta ens porta a continuació fins a Barcelona, que a l'edat mitjana tenia dos barris hebreus: el call major i el menor. Des de mitjan segle XII, el call s'ubicava entre els carrers de Santa Eulàlia, dels Banys Nous i del Call, al costat de la catedral i el Palau Comtal. Al segle XIII, Barcelona va arribar a tenir quatre mil jueus catalans.

També ens podem desviar a Vic o a Manresa, ambdues ciutats amb constància de l'existència de comunitats jueves en l'època medieval, tot i que ja no se'n conserven els calls.

Abans de continuar fins a Puigcerdà, Berga és una parada obligatòria per descobrir el barri del Call, rehabilitat al centre medieval. Es troba senyalitzat amb plafons explicatius que detallen la importància que va arribar a tenir aquesta comunitat a la població. Conegut popularment com la Berruga, el carrer va quedar tancat entre els edificis, i va adoptar una interessant forma de túnel.

Objecte de diverses excavacions arqueològiques, en els últims anys Puigcerdà ha donat més protagonisme al seu antic call jueu, datat del segle XIII i situat al centre de la població. A les excavacions s'hi han fet interessants troballes d'objectes quotidians de la cultura jueva que es poden veure al Museu Cerdà.

Seguim fins a Lleida, a la zona coneguda com La Cuirassa, que era l'antic call jueu. Tot i que no se'n conserva cap de les edificacions originals, se sap que la Seu Vella i la torre es van construir gràcies als impostos aportats pels jueus, raó per la qual hi ha dues estrelles de David a la construcció: una a la nau de tramuntana, i l'altra al claustre.

Seguidament, cal visitar Montblanc (Conca de Barberà), on trobarem la sinagoga, el mercat i els banys. És interessant, a l'abril, assistir a la Setmana medieval de sant Jordi.

Tarragona, que durant el temps de dominació àrab fou coneguda com "la ciutat dels jueus", devia tenir el call jueu a l'entramat que es forma des de l'Arc de Sant Bernat fins a la plaça del Rei, tocant la muralla i el carrer de Santa Anna, i devia situar l'antiga jueria a l'actual plaça dels Àngels. Al carrer de les Escrivanies Velles, a la part inferior de la casa del Degà, s'hi mostra la reproducció de dues làpides funeràries hebrees. Probablement, l'element més important que es conserva al call són les restes del que devia ser la casa d'un potentat jueu, Ca la Garsa, que mostra l'estructura de quatre arcs. No podem acomiadar-nos de la capital tarragonina sense abans passar pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

L'itinerari continua per Tortosa, on la presència jueva data de l'època visigòtica. El call vell fou creat al segle XII (del carrer de Jaume Tió i Noé al barranc del Célio) i el call nou data del XIII. Són de visita obligada la sinagoga (segle XIV), la torre del Célio a les muralles, la terrisseria i el forn, el castell de la Suda (on es van refugiar els jueus en temps de persecució) i el portal dels Jueus o del Ferro, a través del qual se sortia del barri i s'anava al cementiri hebreu.

Hi ha altres parades que poden ser interessants, com Valls, amb algunes reminiscències de l'antic call jueu al centre històric, o Capçanes, on encara es produeix vi caixer, l'únic apte per al consum dels jueus.