Castelló d'Empúries

El municipi es troba a la Costa Brava, al nord-est de la ciutat de Girona. Castelló d’Empúries s’emplaça a la plana formada pels al·luvions de la Muga. Altres cursos fluvials que solquen el territori són la Mugueta, la riera de les Salines i el Fluvià. La costa es troba a llevant, al damunt de la badia de Roses, amb amples sorrals que aïllen una faixa d’aiguamolls amb una fauna i flora molt riques. El nucli antic de Castelló se situa sobre el Puig Salner. A tocar de mar hi ha una coneguda urbanització, Empuriabrava.

El clima és mediterrani, temperat i humit. Les temperatures de la zona són moderades, amb una mitjana anual d’uns 16 C. De novembre a març, però, les glaçades poden ser freqüents. L’estiu és l’estació més seca. El vent característic de la zona és la tramuntana, fred i fort, procedent del nord, i el garbí, molt freqüent a l’estiu.

El turisme, les segones residències i les empreses de serveis conformen la part més important de l’economia actual del municipi.

L’agricultura se centra especialment en el blat de moro, el blat i els farratges, encara que l’horta i els arbres fruiters també tenen certa importància. La ramaderia és ovina, porcina i bovina.

La indústria més notable del terme és la Central Lletera Empordanesa.

El comtat independent d’Empúries, que també incloïa la marca de Peralada, va establir aquí la seu a partir del segle IX. En el desenvolupament de la vila com a capital comtal i nucli de rellevància política hi va tenir també molt a veure la comunitat jueva que hi residia (aljama), que el 1386 Pere III incorporà al patrimoni reial.

L’esplendor que adquirí Castelló d’Empúries durant l’edat mitjana queda testimoniat amb alguns dels monuments que s’erigiren en aquell temps, especialment la basílica de Santa Maria o el Palau dels Comtes.

Al segle XVII, després del casament de Caterina I amb Juan Francisco de la Cerda, el títol del comtat passa al llinatge dels Medinaceli, on encara resta avui.

Quant a la història més recent del municipi, l’any 1967 es va construir la marina d’Empuriabrava, una xarxa de canals navegables que sumen més de trenta quilòmetres. Té una estructura urbanística en forma de quadrícula. La seva creació va influir en el desenvolupament de la localitat de manera molt decisiva.

El patrimoni arquitectònic de Castelló d’Empúries abraça tant edificis de culte o religiosos com cases i equipaments civils. A més de la basílica de Santa Maria, la "Catedral de l’Empordà", Castelló està format per un entramat de carrers per on el visitant podrà perdre-s’hi per descobrir el passat del municipi: el carrer del Bordell, les places porxades, els barris artesans i el call jueu, que comprèn els carrers de la Muralla, dels Jueus, del Call, del Calabró, de les Peixateries Velles i la plaça de la Llana.

És molt recomanable començar la visita pel portal de la Gallarda, antiga entrada al recinte fortificat del poble per l’est. En aquest mateix punt es pot admirar la porció de muralla més ben conservada de la vila.

La Casa Gran és un edifici gòtic que servia de residència a la noblesa castellonenca de la baixa edat mitjana. Constitueix una de les més notables joies historico-artístiques de la vila.

Es pot completar la visita acostant-se a la Llotja, antiga Casa de la Vila (segle XIV, amb reformes del XVIII); el palau dels Comtes (segle XIV); el convent de Sant Agustí (segle XVII), amb l’església i un campanar magnífic, i el convent de Santa Clara, fundat com l’anterior a extramurs de la població i traslladat dins del nucli a final del segle XVII per protegir-se dels desastres de la guerra.

Vora l’antic barri de Sant Marc, un curiós pont medieval de set ulls desiguals travessa la Muga. Ara s’anomena pont Vell (segle XIV), tot i que el precedia un altre d’encara més antic, ara desaparegut.

Per acabar, mereixen menció la torre Carlina (segle XIX), la bella construcció del Rentador Públic (segle XIX) i l’edifici gòtic de la Cúria i Presó. Data del 1336 i, com el seu nom indica, complia les funcions de tribunal de justícia i de presó. S’hi conserven grafits que van deixar els presos que hi visqueren com a testimoni de les seves experiències.

El municipi disposa de dos espais museístics interessants més. El primer és l’Ecomuseu-Farinera, aixecat sobre un dels tres molins medievals de la vila. S’hi continua produint farina de manera demostrativa, amb maquinària de finals del segle XIX. Forma part de la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

L’altre és el Museu Parroquial, on s’exposa la col·lecció d’orfebreria religiosa de la basílica.

De les moltes activitats culturals i esportives que ofereix el terme caldria destacar les de la zona protegida del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, espai per a grans i petits que es pot recórrer a peu o amb bicicleta. S’hi organitzen trajectes com la ruta dels Estanys, que permet veure en família les meravelles faunístiques i florals.

Un altre itinerari pels aiguamolls és el literari, que relaciona el paisatge amb l’obra de l’escriptora M. Àngles Anglada, molt vinculada a la zona, a la que va dedicar bona part dels seus escrits.

Els amants del senderisme, poden recorre el tram del sender de gran recorregut GR-92 i una variant del GR-11 que passa per aquesta àrea.

També es pot passejar pel camí natural o via verda del riu Muga. Enllaça el nucli històric de Castelló d’Empúries amb Empuriabrava i es pot realizar amb qualsevol mitjà de transport si no és motoritzat. Els cinc quilòmetres que ressegueix també es poden fer a peu.

L’oficina de turisme ofereix a més diverses visites guiades per conèixer la població i els seus voltants.

Classificada com a Destinació Turística Esportiva per la Generalitat de Catalunya, Empuriabrava ofereix un ventall extens d’activitats esportives de terra, mar i aire: vela, paracaigudisme, caiac, submarinisme, hípica o tenis, entre d'altres activitats. Els menys actius poden relaxar-se a les seves platges, que ocupen uns set quilòmetres de costa.

Disposa també de l’oferta lúdica nocturna més potent de la zona, amb bars musicals, terrasses i discoteques per a tots els gustos.

Si es parla de cuina, cal esmentar les campanyes gastronòmiques que tenen lloc al municipi, com les que potencien la cuina dels Aiguamolls de l’Empordà o la cuina medieval. Entre els ingredients més destacats es troben l’ànec, el foi gras, el peix i les verdures autòctones. Quant a dolços, val la pena tastar els bruels, les delícies de trobadors o els rocs de Castelló.

Pel febrer se celebra la Festa de la Candelera, o festa major d’hivern, amb activitats al voltant de la catedral. I al juny, la Fira del Pa, la Farina i el Blat, que inclou visites guiades a l’Ecomuseu-Farinera, titelles, contes, tallers, concursos i mercat, tot relacionat amb aquests productes.

El Festival Terra de Trobadors (al setembre) és una fira històrica, medieval, que rememora els temps més àlgids del Castelló comtal. S’hi fa un mercat medieval, una cercavila, conferències i concerts de música trobadoresca.

A principis de novembre té lloc el Foc de Castelló, una recreació de la batalla de 1874 entre carlins i liberals

- Sant Pere Pescador.

- Sant Martí d’Empúries.

- Ruïnes d’Empúries.

- Roses.

- Figueres.