Castellgalí

Castellgalí es troba a la Catalunya central, al nord-oest de Barcelona i al sud de Manresa. El municipi ocupa l’extrem meridional del pla del Bages, on conflueixen els rius Cardener i Llobregat. També passa per la població la riera de Guardiola –afluent del Cardener per la dreta–, la riera de Cornet, la de Castellet i alguns torrents, com el de la Casa Nova. La zona sud-est és força accidentada pels contraforts septentrionals del massís de Montserrat. Al centre del municipi hi ha el nucli antic, on resideix la majoria dels habitants.

El clima de Castellgalí, mediterrani continental, es caracteritza per una notable oscil·lació tèrmica i poca pluviositat, centrada principalment a la primavera i la tardor. Les glaçades i les temperatures extremes són freqüents a l’hivern, mentre que a l’estiu la calor pot ser intensa.

L’agricultura principal és de secà, repartida entre els cereals i la vinya, si bé aquest darrer conreu es troba en regressió. El regadiu hi té poca incidència.

La indústria se centra en els teixits i els filats de cotó, la construcció i la maquinària elèctrica.

La situació estratègica de Castellgalí no va passar inadvertida per als ibers, que van ocupar l’espai al damunt del turó que s’alça sobre el Cardener –emplaçament de l’actual nucli principal de la població– per bastir-hi un castell.

Històricament, a més dels ibers, els romans també hi van deixar empremta, sobretot amb la vil·la rural de Boades, on encara hi ha vestigis. L’edat mitjana va convertir Castellgalí en punt de pas per a pelegrins, en el camí ral entre Manresa i Montserrat. La vinya i la indústria van marcar els darrers dos segles del municipi.

La torre del Breny, situada a la urbanització del mateix nom, és el monument més important de Castellgalí. Es tracta d’un sepulcre romà del segle III, popularment conegut com la torre dels Dimonis. La llegenda explica que va ser el mateix diable qui la va construir en una sola nit, ajudat per una vella que li portava les pedres.

De planta quadrada, actualment només queden un parell de metres d’alçada de carreus de pedra, després que el 1870 fos desmuntada en part per construir una resclosa propera.

Al nucli urbà destaca l'església parroquial de Sant Miquel, que manté l’estructura medieval, tot i que ha sofert diverses remodelacions al llarg dels anys. La més important és del segle XVII, quan se li va incorporar l’actual campanar rectangular.

El senderisme i l’excursionisme són activitats molt habituals al municipi de Castellgalí. Els frondosos boscos de la zona ofereixen camins d’una bellesa insospitada, i alguns condueixen directament cap a la muntanya de Montserrat, amb unes vistes sensacionals del massís. També les àrees més properes als cursos del Llobregat i el Cardener permeten unes caminades molt recomanables.

Els rius són també protagonistes d’una activitat de lleure força arrelada a Castellgalí: la pesca. Es pot practicar tant al Llobregat com al Cardener, en entorns aïllats on la natura és l’única acompanyant de la bellesa de l’indret.

En els últims anys, un contingent creixent d’aficionats al golf s’acosten fins a Castellgalí per practicar el seu esport preferit a les instal·lacions del Club de Golf La Roqueta.

- Manresa.

- Montserrat.

- Terrassa.

- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.