Castellar de n'Hug

Castellar de n’Hug és un municipi de muntanya del nord de Catalunya que ocupa la capçalera del riu Llobregat, des del pla de Rus i del tossal de la Pleta Roja fins a l’estret de la Molina. Limita a llevant amb l’Arija, un dels afluents del Llobregat, i a ponent amb la serra del Coll Roig. El poble està arrecerat per uns espadats rocosos anomenats els Balços.

El topònim de Castellar ja està documentat des del segle IX, probablement atribuït al terme d’un antic castell avui desaparegut, integrat al comtat de Cerdanya. L’origen de la població és l’església parroquial de Santa Maria, a l’entorn de la qual va anar-se creant una sagrera.

Al segle XII el terme de Castellar va passar a mans dels Mataplana, la baronia dels quals tenia la capital al poble veí de Gombrèn. El 1373, el baró Pere Galceran II de Pinós va comprar la baronia de Mataplana.

Més endavant en la història, Castellar de n’Hug es va veure intensament implicada en la tercera guerra carlina (1872-1876). Davant mateix del poble va tenir lloc una batalla important en què les tropes carlines del general Savalls van caure derrotades per les del general López Domínguez.

Amb una estructura urbanística medieval típica, el nucli es va desenvolupar al voltant del castell (avui Cal Tòfol) i de l'església de Santa Maria, amb un campanar i una porta d'entrada romànics.

El poble ha conservat els carrers estrets i costeruts i, gràcies a la seva política urbanística, les cases (moltes dels segles XVIII i XIX) mantenen l'aspecte rústic tradicional de les construccions en pedra.

Situada a prop del veïnat de la Soleia, l'església de Sant Joan de Cornudell és un petit edifici romànic del segle X on arran de la porta es poden veure les restes de decoració en opus spicatum. Però és, sens dubte, l’església romànica llombarda de Sant Vicenç de Rus la més important del terme municipal.

El primer complex industrial dedicat a l'elaboració de ciment pòrtland del país, el Clot del Moro, també es troba dins del municipi. L'arquitectura de l'edifici, anomenada fàbrica de cascada, ressegueix la inclinació del terreny. Tant el xalet com la capella són les construccions més singulars de tot el complex.

La zona de la masia d'Orriols, amb el seu molí fariner del segle XVII i el pont proper de la Farga Vella, és un altre punt d'interès del terme.

La proximitat a les pistes d'esquí determina les activitats turístiques del municipi. Tot i així, les excursions a les refrescants fonts del Llobregat, per exemple, són sempre una delícia pels paisatges naturals que ofereixen. Hi ha un vell camí que surt de la part baixa del mateix poble; la flora i la fauna que hi trobarem és ben variada i, amb una mica de sort, podrem veure isards i cérvols.

El darrer diumenge d'agost, el Concurs Internacional de Gossos d'Atura és una altra de les cites més peculiars i sorprenents de la vila.

I per gaudir d'un museu poc ortodox, res més fàcil que acostar-se al dedicat al ciment, al Clot del Moro. Dintre de la població, també hem de destacar el Museu del Pastor, centre d'informació de la història i el futur d'aquest ofici.

Si parlem de gastronomia, les coques de Castellar són unes de les especialitats del municipi. Per als boletaires, la tardor ofereix la possibilitat de sortir a la recerca dels excel·lents rovellons de l'Alt Berguedà.

La caça, major i menor, i la pesca (les truites hi són molt abundants) són dues activitats importants a la zona.