Castell de Mur

Castell de Mur es troba al nord-est de Lleida. El municipi s’estén a la dreta de l’embassament de Cellers, també anomenat de Terradets. Cellers, un dels nuclis principals, és a la banda oest d’aquest pantà. El municipi té continuació per la vall que hi ha damunt les serres del Montsec, a tocar de la Noguera Ribagorçana. A la part sud hi ha el congost de Terradets, solcat per la Noguera Pallaresa. El límit nord-est està format pel barranc de l’Espona. Un dels punts més alts del terme és la Roca Regina (707 metres), i entre els avencs més coneguts hi ha el dels Muricecs.

El terme de l’actual municipi de Castell de Mur va ser un territori fronterer entre el món musulmà i el cristià durant el segle X. La primera referència documental del castell de Mur data, precisament, del 969.

Aquest municipi de castells va fer més una funció feudal i de vigilància que no pas de resistència enfront dels musulmans, ja que la serra del Montsec feia de protectora natural i Arnau Mir de Tost, fundador del vescomtat d’Àger, va desplaçar la frontera més cap al sud durant el segle XI.

El municipi de Castell de Mur es va originar a principis de la dècada de 1970, a partir de la unió dels fins aleshores municipis de Mur i de Guàrdia de Noguera.

Ambdós termes pertanyien originàriament al comte de Pallars Jussà. Tots dos van passar també sota el control d’Arnau Mir de Tost, a mitjan segle XI. A partir d’aquí, les històries es van separar lleugerament. Guàrdia de Tremp va ser cedida al capítol de Tremp fins que, al segle XIII, va passar a la Corona, que el va mantenir des d’aleshores amb alguns daltabaixos. Els Mur en van ser feudataris.

El castell, per la seva banda, tenia la nissaga dels Mur com a castlans. Posteriorment, aquella família arribaria a feudataris reials i senyors del castell i de la baronia de Mur, des de finals del segle XI. El bisbe de Vic, Bernat de Mur, i el trobador Guillem de Mur (ambdós del segle XIII) van pertànyer a aquesta nissaga. Al segle XVI, la baronia de Mur es divideix després de passar a la família Maça de Liçana.

La intensa davallada demogràfica que va patir el terme a partir de mitjan segle XIX va conduir a la unió de Guàrdia de Noguera i Mur que encara es manté avui dia.

L'element arquitectònic més representatiu del municipi és el castell de Mur (segles X-XI), una impressionant fortificació que es manté en bon estat. Alçat dalt d'una roca, el castell presenta una forma triangular relativament petita i força ben conservada; s'hi poden visitar la torre, l'habitació del comte de Pallars, una gran sala menjador i el pati d'armes, entre altres estances i curiositats.

Al costat mateix del castell s'alça l'antiga canònica agustiniana de Santa Maria, construïda a mitjan segle XI i vinculada directament a la Santa Seu. Va tenir importància a la zona fins al segle XIV, quan va començar un declivi que la va portar a convertir-se en col·legiata i a perdre tots els privilegis el 1851. Les pintures murals que en decoraven l'absis són un dels exemples més destacats de l'art romànic català, i es troben als museus de Boston, als Estats Units i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

Molt a prop del castell de Mur s'alça el castell de Guàrdia de Noguera, també del segle XI, que té una estructura molt semblant a la del primer. Va ser construït sobre una roca i conserva una torre circular dins d'un recinte allargat d'extrems arrodonits que recorda una nau. Al seu costat es troba l'església romànica de Sant Feliu, l'antiga capella del castell.

L'església de Santa Llúcia de Mur, del segle XI, està situada sobre el barranc de Mur. Tot i que es va saquejar durant la Guerra Civil, una posterior restauració permet gaudir d'aquest edifici romànic de tres naus, que conserva un claustre on destaca el treball d'ornamentació.

A la vila de Cellers és recomanable una visita a l'església de Sant Joan Baptista, on va haver l'antic priorat de Sant Miquel de Cellers al segle XII.

Castell de Mur està situat en una vall damunt la serra del Montsec, des d'on es poden fer nombroses excursions tant a peu, com amb bicicleta o a cavall. Un recorregut interessant per fer caminant és el que va de la vila de Cellers al barranc del Bosc, amb unes magnífiques vistes, passant per la Roca Regina, molt coneguda i preuada pels escaladors.

La rica gastronomia de la comarca convida a gaudir de les especialitats culinàries del Pallars Jussà, entre les quals sobresurten la cassola de tros, l'escudella barrejada, el civet d'isard i l'estofat de senglar.

Entre els productes típics hi ha el formatge de tupí, els bolets, el xoliç, la secallona i el vi de la denominació d'origen Costers del Segre.