Castell Cartoixa de Vallparadís

Seu principal del Museu de Terrassa. Acull exposicions temporals i una col·lecció permanent en la qual es mostra la història de Terrassa des de la prehistòria fins a l'etapa contemporània. El castell forma part del Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya.

El castell cartoixa de Vallparadís és la seu principal del Museu de Terrassa, del qual acull l'exposició permanent i les temporals. El conjunt del museu es completa amb les esglésies de Sant Pere, la casa Alegre de Sagrera, la torre del Palau, el Centre d'Interpretació de la Vila Medieval i el convent de Sant Francesc d'Assís.

L'exposició permanent del castell cartoixa mostra l'evolució del territori i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca, i està estructurada en els següents àmbits cronològics: medi natural, prehistòria i món antic, món medieval, etapa moderna, etapa contemporània, i cultura i societat.

Hi destaca la collecció de pintura contemporània, amb obres de Joaquim Vancells i Joaquim Torres García, entre d'altres.

L'edifici fou bastit al segle XII com a residència del senyor feudal Berenguer Sanlà. Les característiques exactes d'aquesta construcció es desconeixen, però es creu que era un recinte emmurallat, de planta quadrangular, amb torres a les cantonades i envoltat per un fossat. A l'interior s'hi ubicava una torre central quadrada, on vivia la família.

El 1345, Blanca de Centelles va cedir els seus dominis a l'orde religiós dels cartoixans i el castell va ser reformat a fons per poder funcionar com a cartoixa. D'aquesta etapa es poden apreciar actualment el claustre, de dos pisos, la capella i la sala capitular de la comunitat.

El castell i les seves terres, ja amb funció de masia, van passar per diverses mans fins al segle XX. El 1944 el castell fou declarat Monument Històric i tres anys més tard els Maurí, els seus darrers propietaris, el van cedir a la ciutat. Poc després es van iniciar les obres de restauració i reconstrucció de l'edifici, on es va ubicar el museu, que es va inaugurar el 1959.

El castell actual és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres (o mitges torres) al mig dels costats nord, est i sud.

Està situat al marge esquerre del torrent de Vallparadís. El creixement urbanístic de Terrassa va anar-se menjant els boscos i camps dels voltants durant els dos darrers segles, però els vessants del torrent s'han mantingut com a parc urbà.

Actualment s'està excavant per recuperar el fossat del castell. Precisament, l'estructura de la veïna estació del Ferrocarrils Catalans UPC-Vallparadís s'ha allargat per evitar que afectés aquest espai. El castell i el seu fossat estan protegits pel Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya i classificats com a Béns Culturals d'Interès Nacional.