Cardona

El municipi està situat a la Catalunya central, al nord-oest de Barcelona. Físicament forma part del límit de la depressió Central, a la zona de transició cap a la comarca del Solsonès. El municipi comprèn un sector de la vall del riu Cardener, juntament amb els seus afluents, l’Aigua d’Ora i la riera de Navel.

L’activitat agrícola principal és de regadiu. La ramaderia porcina, ovina i cabruna i la cria d’animals de granja completen les activitats econòmiques rurals.

Avui, però, la majoria de la població viu de la indústria, especialment de l’explotació de sals sòdiques i potàssiques.

El turisme també dinamitza l’economia de Cardona.

L’existència del salí és el referent natural de Cardona ja des d’abans de l’arribada dels romans. S’hi han trobat restes neolítiques i ibèriques, a més de romanes. Plini el Vell, Aulus Gel·li i Cató van deixar per escrit testimoni de la presència de la muntanya de sal als segles I i II dC.

La construcció del castell, al segle IX, va fer que Cardona tingués un paper important des de llavors en la història de Catalunya. La vila va viure el seu moment més dolç durant els segles XIII-XIV, coincidint amb la circumstància que els antics vescomtes d’Osona (posteriorment, els Cardona) eren una de les famílies més importants de la Corona catalanoaragonesa.

La vila va experimentar una gran vitalitat fins al segle XVI, preludi de la decadència en què va caure als dos segles següents. El castell es va transformar en caserna militar i la població es va limitar a activitats d’artesania, agricultura, ramaderia i explotació del salí.

La industrialització dels segles XIX i XX va transformar novament Cardona, gràcies al tèxtil i a l’obertura de les mines de potassa (1929). Als anys setanta van tancar la majoria d’indústries tèxtils i el 1990 ho va fer la mina. Actualment, el turisme és una de les activitats amb més present i futur de Cardona.

Cardona presenta una enorme oferta patrimonial gràcies a la importància històrica que va tenir la vila a partir del segle XIII. El castell pot ser un bon punt d’inici a l’hora de fer una visita completa, ja que des d’aquesta privilegiada posició, dalt d’un turó, es gaudeix de les millors panoràmiques del poble i de l’entorn. A més, tant el castell com la col·legiata de Sant Vicenç, que s’hi troba adossada, són els dos edificis més representatius del municipi.

És molt recomanable baixar a peu des del castell fins al centre de la vila, ja que Cardona disposa d’un important nucli antic de marcat accent medieval. Cal destacar-ne en aquest sentit l’església de Sant Miquel, un edifici del segle XIV d’una única nau i amb absis poligonal de set costats. A l’interior s’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, que va ser transportada des de Marsella el 1423. També cal admirar-hi els retaules del segle XV i la cripta.

El portal de Graells, del segle XV, és l’única entrada principal de la muralla que es conserva. Cal dir que era molt concorregut per la gent que arribava des del nord. Un altre punt d’interès és la plaça de la Fira, el centre real de Cardona, amb l’església de Sant Miquel a la part de dalt i l’ajuntament a la de baix.

També s’hi pot veure una galeria porxada i dos monuments erigits en record del segon centenari de la Guerra de Successió i del comte Borrell II. Sense oblidar els pòrtics de la plaça del Mercat, que tenen la particularitat que són nou arcs de diferents estils. Finalment, la petita capella de Santa Eulàlia, d’estil gòtic (segle XIV) ocupa un lloc al costat de l’edifici que va ser hospital medieval de pobres i de pelegrins.

Fora vila, cal parar especial atenció a l’inacabat pont del Diable. Va ser construït el segle XV per facilitar el pas sobre el riu Cardener als pelegrins que viatjaven de Montserrat cap a Sant Jaume de Compostel·la.

La sal és el fil conductor d’un viatge insòlit, d’una bellesa singular. Només cal veure el Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Els visitants s’endinsen a peu en una antiga galeria foradada i descobreixen com s’hi treballava. També trobem el Museu de la Sal Josep Arnau, on s’exposen nombroses peces de sal fetes artesanalment, algunes de les quals poden ser catalogades de veritables obres d’art.

La sal també ha empès els restauradors de Cardona a investigar noves propostes culinàries amb aquest ingredient com a protagonista. És l’anomenada cuina de la sal, una alternativa gastronòmica recomanable.

Cardona també viu amb intensitat la festa major, que té l’atractiu principal en el correbou, un espectacle taurí que sempre omple la plaça de l’Ajuntament. Al voltant d’aquesta plaça s’hi posa una barana amb cordes que els joves fan servir per pujar-hi i evitar les escomeses dels braus. Val la pena acostar-se a Cardona per participar en aquesta viva tradició.