Cardedeu

Guia de Municipis

La dita popular "un palco al Liceu i una torre a Cardedeu" retrata el moviment que, a finals del segle XIX i principi del XX, va originar un creixement singular per a una vila fins aleshores agrícola. La influència del Modernisme es va fer notar en les cases que la burgesia barcelonina s'hi va fer construir. Amb la  línia de ferrocarril, banquers, empresaris, polítics i professionals liberals de l'època, van convertir aquesta vila en destinació d'estiueig, i van deixar un llegat arquitectònic gens menyspreable.



Imprescindibles

- Caminar fins a l’entrada del municipi per veure-hi la Creu del Terme.

- Visitar l’església parroquial dedicada a Santa Maria.

- Admirar les col·leccions del Museu Arxiu Tomàs Balvey.

- Gaudir de l'entorn natural passejant per la Serreta, el Marital, la serra de Can Montells o la vall de la Coma.



Suggeriments

- Fer un curs bàsic d’equitació per a grups a l’hípica Can Tramp o apuntar-se a alguna de les rutes a cavall pel Montseny que organitza.
- Sobrevolar el Vallès Oriental amb globus, contractant un vol amb sortida a Cardedeu.
  • Comarca: Vallès Oriental
  • Província: Barcelona
  • Localitat: Cardedeu
  • Extensió: 12
  • Habitants: 17427
  • Web: http://www.cardedeu.cat/

Situació geogràfica

El municipi està situat al prelitoral català, al nord-est de Barcelona. Cardedeu es troba al centre de la depressió del Vallès Oriental, a la part baixa de la riera de Cànoves, anomenada també de Cardedeu, que solca tot el terme. El municipi està limitat al nord pel massís del Montseny i al sud per la serralada Litoral. El nucli de la població, tancat per petites carenes i serres, es troba entre les dues ribes de la riera de Vallforners.

Clima

El clima és mediterrani i acusa la presència del massís del Montseny, amb temperatures suaus i els efectes de la inversió tèrmica. Els estius poden ser èpoques de sequera rigorosa.

Activitats econòmiques

A Cardedeu hi predomina l’agricultura de secà: els principals conreus són de cereals i farratges. També hi ha grans vivers de plantes i arbres de jardí. La ramaderia també és important en l’economia del poble.

Algunes de les indústries principals pertanyen al sector tèxtil i del plàstic.

La gent que hi estiueja i les segones residències han beneficiat el desenvolupament del comerç i del sector dels serveis.

Història

Diverses restes megalítiques i romanes testimonien l’estratègica situació de Cardedeu, en ple corredor natural de pas entre Europa i la península Ibèrica.

El topònim surt documentat per primera vegada l’any 941 com a Carotitulo, mentre que la parròquia ho fa el 1012 com a possessió del castell de Vilamajor, de patrimoni reial. La població residia aleshores en masos disseminats, que no van formar un nucli urbà fins a la carta de poblament atorgada per Jaume I el 1272. Els privilegis comprenien el permís de celebrar fira i mercat i que hi passés el camí reial.

El 1448 la vila va ser epicentre d’un terratrèmol que va provocar més de cent morts i l’esfondrament de part del campanar i diverses cases.

El 1599 Cardedeu es constitueix en municipi autònom, segregant-se de Vilamajor i iniciant un període de creixement, interromput pel saqueig i incendi de les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors (1640) i per les inundacions de 1776 i 1777.

El segle XIX va consolidar la situació estratègica de Cardedeu entre Girona i Barcelona, de la mà de la construcció del ferrocarril (1860) i la carretera comarcal (1865). Va ser el primer pas per convertir-se també en vila residencial amb la construcció de diverses torres modernistes a partir de principis del segle XX.

Què veure-hi

La Creu de Terme, erigida el 1679 i situada a l’entrada de la població venint de Granollers és, potser, el monument més característic de Cardedeu. Té els braços lobulats, conté relleus escultòrics i corona una columna salomònica.

L’església parroquial de Santa Maria es troba al bell mig de la vila i va ser el centre al voltant del qual es va començar a formar el primer nucli de població. L’edifici actual data dels segles XVI i XVII, però el temple està documentat des del segle IX. De fet, vora el campanar encara es conserven restes de la construcció romànica. Rere l’absis trobem la capella de Sant Corneli i Sant Cebrià (segle XI), una de les més antigues del terme.

El patrimoni arquitectònic del municipi també inclou edificacions com la fleca Vella (1550), el casal Bell-lloc (segle XVIII), la masia de Can Batlle-Torrent (segles XVI-XVII) o Can Serra (segle XVIII), a més d’altres construccions més modernes com la torre Lligué (seu actual de l’Ajuntament), el casal Daurella (on s’ubica el Museu Arxiu Tomàs Balvey) i la torre Granés Espinach (actualment un casal per a la gent gran). El cementiri municipal també és una petita joia modernista, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i on s’atura la ruta que ressegueix alguns dels seus edificis.

El dolmen de Pins Rosers, popularment conegut com Pedres del Diable, es troba al límit amb el terme de Llinars del Vallès i està format per tres pedres envoltades per un cercle de set menhirs.

Què fer-hi

Els dilluns se celebra el mercat setmanal . També cal destacar les fires d’antiguitats que es fan al llarg de tot l’any i la Fira de Nadal i del Torró Artesà.

Els aplecs més remarcables són el sardanista del tercer diumenge de juny i el de l'ermita de Sant Hilari, el segon diumenge de gener, que reuneix un grup nombrós de gent per ballar sardanes i dinar a l'aire lliure.

Els parcs dels Pinetons i de Pompeu Fabra, separats per la riera de Vallforners, són bones opcions de lleure, com els paisatges verds del voltant de la vila: la riera de Cardedeu, la Serreta, el Marital, la serra de Can Montells o la vall de la Coma.

L’antic Teatre Esbarjo, que encara conserva l’estètica d’estil decó, fa les funcions de cinema, teatre i sala de concerts i conferències.

A l'hípica Can Tramp hi ha la possibilitat d'apuntar-se a un curs d'iniciació a l'equitació o a alguna de les rutes a cavall que es fan pels voltants del Montseny. També es pot fer una passejada pels espais naturals que l’envolten.

Són típics de Cardedeu els borregos, uns bescuits torrats elaborats a base de farina i sucre.

Voltants

- L’embassament de Vallforners, a Cànoves i Samalús.

- Les ermites de Santa Susanna i Sant Elies, a Sant Pere de Vilamajor.

- El recorregut pels masos històrics de les Franqueses del Vallès.

- Les esglésies romàniques de Sant Julià d’Alfou i Sant Jaume de Rifà, a Sant Antoni de Vilamajor.

- El Castellnou, a Llinars del Vallès.

QUÈ HI HA AL VOLTANT?
Cardedeu
  • Cardedeu

  • Cardedeu
  • Cardedeu

També et pot interessar
#CatalunyaExperience nº3
Revista #CatalunyaExperience nº3
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
Revista #CatalunyaExperience Nª2
Revista #CatalunyaExperience Nª2
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf
#CatalunyaExperience nº1
Revista #CatalunyaExperience nº1
desktop_mac tablet_mac picture_as_pdf