Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la comarca del Maresme situat al vessant sud del Pedracastell (312 metres), que el separa del municipi veí, Vallalta. La costa, de més de dos quilòmetres de longitud és, en part, baixa i arenosa i hi desguassen la riera des Bosquerons i la riera de Gavarra.

El clima és mediterrani, amb uns estius secs i calents i uns hiverns força moderats, amb escasses precipitacions i una humitat elevada. La proximitat al mar fa que els estius siguin més aviat frescos i a l’hivern no hi hagi glaçades importants. La serralada Litoral protegeix el territori dels vents freds que a l’hivern bufen del nord-est. Les precipitacions màximes tenen lloc durant els tres mesos de tardor; a l’estiu, però, se sol produir una llarga sequera d’uns dos mesos de durada. El vent típic de la zona és el llevant, que és el responsable principal de la pluja que cau al territori.

L'activitat econòmica més important és, actualment, el turisme. El municipi disposa de nombrosos establiments hotelers, càmpings i molts apartaments.

Durant els anys cinquanta s'implantà la floricultura, clavells per a l'exportació, i actualment té importància el conreu dels maduixots, que conviu amb la vinya i alguns arbres fruiters i garrofers.

La indústria, que ocupa prop del trenta per cent de la població activa, és principalment tèxtil.

Canet de Mar era, fins al segle XV, el barri mariner de Sant Iscle de Vallalta. Al segle XI, a la vall de Canet hi havia l’església de Sant Feliu, que més tard esdevingué de Sant Pere. Al seu voltant es va anar formant un nucli de població, que es va traslladar a la vora del mar a finals del segle XV. Un segle més tard es va independitzar la parròquia i es va crear una nova església.

Canet va ser durant el segle XVIII un important centre marítim. La població, que comptava amb dues drassanes, va viure del mar fins que la construcció naval amb velers va deixar pas a la navegació amb màquines de vapor. S’hi començà a desenvolupar, llavors, una forta activitat industrial, sobretot del sector tèxtil. Va ser l’època en què molts comerciants enriquits a Amèrica (els americanos) van retornar i van construir les seves mansions.

A banda de la important indústria tèxtil —es va crear el 1921 la primera escola universitària de gènere de punt—, a Canet també ha tingut rellevància l’agricultura. Actualment les flors i les maduixes en són els principals productes.

L’empenta cultural de la vila s’ha mantingut durant els segles. Als anys setanta del segle XX s’hi celebraven les Sis Hores de la Cançó, on es donaven cita alguns dels millors cantants i grups de la cançó catalana. També s’hi organitzava un concurs de teatre que encara avui es manté.

Canet de Mar és un municipi obert al mar i envoltat de muntanyes. Hi destaca el turó de Pedracastell, des d'on es pot veure a bastament la zona costanera, i les serres del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, que formen part de la serralada Litoral.

L'església de Sant Pere, del segle XVI, pertany al gòtic tardà. El campanar rep el nom de Pubilla de la Costa, per la seva alçada i singularitat.

El patrimoni urbanístic de Canet és el seu principal reclam turístic. Està conformat per diferents edificis que van des de l'arquitectura rural i el gòtic tardà fins al Modernisme més pur.

L'esclat urbanístic i patrimonial del segle XVIII va deixar com a empremta algunes construccions d'aquest estil, com les obres de Domènech i Montaner. Aquest arquitecte, professor, dibuixant, polític i humanista, va viure i treballar a Canet. La casa Domènech, construïda entre 1908 i 1910, és actualment un museu. Altres edificis seus són l'Ateneu i la casa Roura, i dins dels boscos de Pedracastell, el castell de Santa Florentina, reformat i ampliat pel mateix arquitecte el 1910.

Per la seva banda, l'empremta de la indústria tèxtil es deixa veure a la fàbrica Jover i Cia, projectada per Pere Domènech i Roura, i a la fàbrica Carbonell Sussagna, de Josep Puig i Cadafalch.

Un altre edifici destacat, en aquest cas d'estil neogòtic del segle XIX, és el santuari de la Misericòrdia, projectat per Francesc Daniel Molina. També es poden visitar obres del Modernisme agrícola com la vil·la Flora, dissenyada per Eduard Ferrés.

Pujant per la riera Gavarra s'arriba al cementiri i a la creu, des d'on es pot apreciar tota la costa.

L'escultura també té un pes destacat al patrimoni d'aquesta població. A Canet es poden contemplar obres d'alguns dels gran escultors catalans dels darrers anys del segle XIX i primers del XX, com Pau Gargallo, Eusebi Arnau, Josep Viladomat i Josep Pagès i Serratosa.

Allò que més caracteriza Canet és el patrimoni arquitectònic modernista. La Casa Museu de Lluís Domènech i Montaner, convertida avui en Oficina d'Informació i Turisme, organitza la ruta modernista, amb set itineraris guiats que permeten comentar el conjunt patrimonial del municipi.

Aquests itineraris no només recorren l'obra de Domènech i Montaner, sinó que també permeten conèixer les construccions d'altres arquitectes presents a la vila, com Puig i Cadafalch, o altres estils, com el neogòtic.

D'altra banda, tots aquells que vulguin gaudir d'un bon dia de platja, poden optar per conèixer la costa del municipi.

La gastronomia del municipi es basa en el peix, les hortalisses (especialment pèsols i patates) i les maduixes. Entre el 27 d'abril i el 27 de maig, la població participa en la Diada de la Maduixa, i els dimecres se celebra un mercat on es poden trobar aquests productes frescos. Un altre plat típic de la zona són els caragols amb ceba.

La cultura té una cita a La Vinya, l'espai de creació del grup teatral Comediants i on s'organitza un concurs de teatre anual. El centre està format per dos edificis: la Cúpula, on se celebren espectacles, concerts, exposicions i projeccions, i la Carpa, on es fan activitats mòbils a l'estiu.

A finals de juny s'hi celebra la festa major de Sant Pere.

El castell reformat per Domènech i Montaner, acull cada agost el Festival de Música Clàssica Castell de Santa Florentina. Al setembre se celebra la Fira Modernista