Canet d'Adri

Canet d'Adri és un municipi de la comarca del Gironès. Està situat a la zona muntanyosa de la serra de Rocacorba (985 metres), que separa el pla de Girona de la vall de Llémena. És un municipi muntanyós amb diferents serres que el separen del Pla de l'Estany, al nord es troba la serra Llonga i el riu Revardit; al sud, el serrat de Boratuna. Al curs alt del riu Llémena es troben diferents afloraments volcànics, como el puig d’Adri, el de la Banya de Boc o el de Moner.

Els principals conreus de secà són els cereals, els llegums, les patates i el blat de moro. El regadiu, per la seva banda, aprofita l'aigua de la riera de Canet.

Quant a la ramaderia, principalment es basa en el bestiar boví, porcí i oví.

El turisme de segones residències és molt important.

Els primers habitants de la vall d’Adri de què es té constància van deixar com a llegat megalític el dolmen de Montbó, datat entre el 2500 aC i el final de l’edat del bronze.

La primera referència dels llocs que conformen el municipi es remunta als segles X i XI. La documentació més antiga correspon a Biert, que depenia del monestir de Sant Medir. El castell de Rocacorba va arribar a ser centre de la baronia homònima.

El 1386 els habitants de Canet van sol·licitar acollir-se al règim de Girona, amb els seus mateixos drets i deures i des de llavors s’ha considerat com un carrer més d’aquest municipi. El 1698 els pobles de Canet, Biert i Montcal eren llocs reials.

L’any 1936, el cap del municipi va passar del nucli d’Adri al de Canet, el més poblat.

El poble de Canet, entre les rieres d’Adri i de Rocacorba, ha crescut al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, una petita construcció romànica del segle XI que conserva intactes els tres absis exteriors, a pesar d’haver estat reformada al segle XVI, quan se’n va edificar la torre. La torre de Canet, casa pairal de la nissaga del mateix nom, és la més remarcable d’entre les seves masies.

Al vessant oriental del nucli hi ha el poble de Montbó, que conserva un dolmen descobert el 1975. És el jaciment històric més antic de Canet, del 2500 aC, i un testimoni únic que demostra que la vall ja estava habitada des de temps remots.

Prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri, un dels afloraments volcànics més importants de la comarca, trobem el nucli d’Adri, que envolta l’església de Sant Llorenç. El temple, del segle XII, té un campanar de planta quadrada i una porta amb arquivoltes, sostingudes per columnes amb capitells adornats.

L’antic poble de Rocacorba està situat sobre el massís homònim i s’estén al voltant de les ruïnes del castell, del segle XI, i de l’església de Santa Maria.

La fortalesa va ser cedida com a feu pel rei als cavallers de Rocacorba el 1130, els quals el van vendre el 1168 als Hostoles. Després va passar a mans dels Cartellà, dels Santjulià de Revardit i dels Rocabertí. Posteriorment esdevingué baronia de Rocacorba, i a la darreria del segle XVI el castell va passar per diferents mans fins als Baldric.

Al seu costat hi ha l’església de Santa Maria, datada del 1161. Inicialment fou la capella del castell, però quan aquest va decaure (entre els segles XIV i XV) esdevingué santuari marià. L’edifici actual és del segle XVIII i conté una còpia de la marededéu gòtica en alabastre, que es troba al Museu d’Art de Girona.

El massís de Rocacorba és, sens dubte, el pic més destacat de la zona, amb 985 metres d’alçada. Està coronat pel santuari del mateix nom, un lloc que invita al repòs i que ofereix unes panoràmiques extraordinàries als excursionistes.

La riera de Canet o Tornavellins neix a la falda de la muntanya de Rocacorba i al seu pas pel poble crea un indret de gran bellesa. Hi podem veure les gorgues de la font de la Torre, d'origen volcànic, on actualment hi ha un circuit per passejar-hi. Aquest recorregut serpenteja el curs de la riera i va fent parada en petites coves i cascades.

Una de les festivitats més importants del terme és la Diada de Rocacorba, el Dilluns de Pasqua. En aquesta jornada se celebra una missa a l’ermita dalt del cim i es fa una arrossada popular.